ATENA

Atena és una dels dotze déus olímpics. Les deesses i els déus grecs de major importància i poder en la mitologia grecoromana. 
Atena, coneguda com a Minerva pels romans, era la més sàvia de tots els déus. Deessa de la saviesa, l'estratègia militar i la guerra justa. També era la deessa de les matemàtiques, la força, l'habilitat artística, el coratge, la valentia, la inspiració, la llei i la justícia. A causa de la gran admiració que els grecs i les romans tenien cap a ella, amb el pas dels segles li van anar afegint diferents responsabilitats, per aquesta raó aquesta deessa presideix tantes coses. 

Atena va ser involucrada en diversos conflictes de la mitologia grega. Per exemple: el mite del tità Prometeu i la flama de la saviesa, la Guerra de Troia, i altres. Ella portava sempre un escut indestructible, una llança, armadura i un amulet anomenat gorgoneion que induïa el terror als enemics. 


 Reproducció del Partenó que hi ha a Nashville, Tennessee. Alan LeQuire

Atena va tenir un naixement molt particular. Després d'experimentar un fort i aclaparador mal de cap, Zeus, el seu pare, va sentir com si el seu front s'obrís interiorment, des de dins. Atabalat i pràcticament incapacitat pel dolor, va demanar ajuda d'Hefest, déu del foc i la forja, qui va utilitzar una destral per obrir el seu cap. D'aquesta obertura en sortirà Atena, ja com una dona adulta i vestint amb l'armadura. 

Si bé en les versions més populars del mite d'Atena no té mare, en alguns mites, es diu que la mare és Metis, deessa que fins  llavors era la deessa de la saviesa. Zeus, després de relacionar-se sentimentalment amb Metis va rebre fosques prediccions sobre el seu futur, per un oracle. L'oracle que li va comunicar al rei dels déus que Metis tindria dos fills, una seria Atena i un altre fill que aconseguiria destronar en el futur. Zeus va devorar a Metis en la forma d'una mosca perquè tenia por que la profecia es complís. Per això, el naixement d'Atena en aquesta versió és similar a l'anteriorment esmentat, la deessa surt del cap de Zeus. 

L'armadura, el casc, l'escut i altres objectes que la deessa comunament utilitzava com el gorgoneion pertanyien el seu pare, a Zeus. No obstant això, Atenea era la seva filla preferida d'entre tots els seus fills, raó per la qual el rei dels déus no només li prestava les seves pertinències, sinó que a més solia donar-li càstigs menys rigorosos en comparació als que donava a altres déus i figures quan desobeïen les seves ordres.

A causa de les qualitats de la deessa en èpoques posteriors a l'antiga Grècia i, sobretot inspirats pels treballs d'art de l'edat mitjana i el renaixement, Atena va passar a ser considerada com un símbol de la democràcia i la llibertat. En efecte, moltes de les personificacions femenines de les nacions com Marianne, la personificació de la República Francesa, està basada en Atena. 

                                      
                                 Estàtua de Palas Atenea a Viena

Atena era una deessa cívica, és a dir, era la patrona i protectora de moltes ciutats, entre elles la més important de totes les polis gregues, Atenes. Segons la llegenda, durant els inicis de la ciutat tant Posidó com Atena van competir per quedar-se amb la possessió i el favor de la ciutat. Posidó va construir una imponent font a la Acròpolis, d'una mida i cabal d'aigua mai abans vist. 

Si bé, segons ens diu el mite, tots van pensar que aquesta font anava a ser impossible de superar. Però la deessa Atena, va presentar davant els ciutadans una magnífica olivera, regalant així el menjar de les a olives els ciutadans. Meravellats i impressionats pel sabor, els ciutadans van nomenar a la ciutat en honor a la deessa Atena i la van declarar coma a senyora i protectora d'Atenes. Quan els atenesos es referien a ella com a protectora, la cridaven com a Palas Atenea.

Amb el temps, els atenesos van construir el Partenó, en el qual es trobava una gegantesca estàtua de la deessa. Quan Atena era representada com a Palas Atenea generalment sostenia la seva llança i l'ègida en una mà, la personificació de la victòria.

A més de ser una deessa sàvia i cívica, Atena era una guerrera. Atena Promacos (soldat en la primera línia de batalla) era una deessa excelsa en el camp de batalla, la qual va aniquilar a incomptables éssers mitològics i fins i tot capaç de ferir en combat el millor guerrer de l'Olimp, el déu de la guerra.

En efecte, durant la Guerra de Troia, Atena guia una de les fletxes disparades pels mortals (es diu que és una llança) aconseguint ferir a Ares, el déu de la guerra. Atenea també era una deessa de la guerra, com he dit abans. No obstant això, mentre Atena representava l'estratègia i la guerra justa, Ares representava el costat salvatge, violent i sagitari de la guerra. Ferit, el déu deixa el camp de batalla i es dirigeix a l'Olimp a protestar davant Zeus. 

Atena va ser una de les tres verges. És a dir, una de les tres deesses al costat d'Hèstia i Artemisa de l'Olimp que no van tenir consorts ni fills, i es van mantenir verges. De totes maneres, Atenea era mare. Erictoni d'Atenes, el primer rei semi-mític d'Atenes, era considerat com el fill adoptiu de la deessa.

Us poso dos slideshare diferents d'Atena perquè així pugueu conèixer-la més.



Rut Lagonogro Teixidó
1r batxillerat

Comentaris

Clàudia Dot ha dit…
Una entrada molt interessant.
Una curiositt que podem afegir és que també era la deessa de la raó, va ser verje durant tota la seva vida, i hi ha gent que diu que tenia els ulls grisos
Duna Garcés ha dit…
Molt interessant. L'escut indestructible del que parles, té aquesta qualitat gràcies al fet de que Atena va manar a Perseu que matés a Medusa, la gorgona més coneguda. Va manar-li que, un cop morta, li portés el seu cap, i així va poder posar-lo amb el seu escut i petrificar a qualsevol que la intentés atacar.
Lídia Poyato ha dit…
Molt interessant. Deixem afegir que Atenea tenia com a símbol les òlibes, que representaven la saviesa i poder de lideratge de la deessa.

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE