IFIGÈNIA

Escrita per -
Anselm Feuerbach, Ifigènia

Ifigènia era la filla gran del Rei Agamèmnon i la seva esposa Clitemnestra.
Un dels mites més famosos i més escoltats va ser quant el seu pare, va anar a fer un viatge des de Aulis fins a Troia. Ell era el capità de les tropes gregues. Va començar a fer un vent molt fort i desfavorable per el viatge, llavors el vident Calcas va dir que la causant d'aquest vent era la seva filla gran. Es veu que Artèmia havia estat ofesa per Agamèmnon, que va dir que era millor caçador que ella. Llavors Artèmia es va enfadar molt i va decidir fer aquest vent que cada cop anava a més.
Al cap de bastant, Artèmia va decidir que el perdonaria i faria desaparèixer el vent si sacrificava a la seva filla gran, Ifigènia.

Així que Agamèmnon es va preparar per la terrible pèrdua de la seva filla, va deixar que la seva filla marxés des de Micenas fins a Aulis. Agamèmnon va decidir que la seva esposa no sabés el que anava a succeir i li va dir que anava a casar-la amb Aquil·les. Clitemnestra el veure que Agamèmnon havia enganyat el va assassinar amb el seu  amant Egist.

Hi ha altres versions que expliquen que a última hora Artèmia va substituir el seu cos a l'altar per un cérvol   i es va emportar Ifigènia fins a Tauris. A la península de Crimea envoltada per la Boira. Allà es va convertir en sacerdotessa del temple d'Artemisa.
Tot i així Ifigènia també surt en alguns mites relacionats amb el seu germà Orestes, que era el protagonista, el curiós és que sempre que surt Ifigènia en algun mite, sempre s'hi relaciona Artèmia.

Aquí tenim l'obra representada:

Nora Prado
4t ESO

Comentaris

Angie Pérez ha dit…
Altres versions del mite diuen que, Agamèmnon s'havia guanyat la còlera d'Artemisa per caçar un dels seus cérvols sagrats i que en el moment del sacrifici d'Ifigènia, la deesa es va apiadar d'ella i en el seu lloc va posar un cérvol. Hi ha altres versions, però, per exemple la de Sofòcles, que dius que el sacrifici si es va efectuar i això es va convertir en la justificació del crim que Clitmenestra, esposa d'Agamemnon i mare d'Ifigènia, comet en contra del seu marit en venjança per la mort de la seva filla.
29 de gener del 2018, a les 20:29
Unknown ha dit…
Mai s'ha de fer enfadar a un déu, i això no semba que els herois ho aprenguin. Jo també havia sentit la versió de la història que diu l'Angie, que el sacrifici es va dur a terme, però trobo més bonic l'altre, en què a canvia per un cérvol. Sinó, sempre paguen justos per pecadors. Bona entrada!
31 de gener del 2018, a les 11:55
Anònim ha dit…
Comparteixo el principi de comentari de la Maria, ja que no és la primera història d'intent de desafiament o de fer enfadar a les divinitats gregues, i això els herois en paguen les conseqüències.
Un mite curt, però interessant!
9 de febrer del 2018, a les 13:04
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació