ELS RIUS DE L'INFRAMÓN (I): ESTIX

És un afluent d'un riu que s'ha de travessar perquè córrer just per davant de l'entrada a l'inframón i es deia que tenia propietats màgiques. Estix significa "odi" i més endavant explicaré perquè s'anomena així.

Estix la nimfa
Estix era una de les nimfes filles d'Oceà i Tetis la qual donava nom a una Font d'Arcàdia que es deia que perdia la seva aigua a sota terra i alimentava al riu també anomenat Estix. Aquesta nimfa és la personificació d'un dels rius infernals d'Hades.
Va tenir quatre fills amb Pal·lant anomentas Nice, Cratos, Bia i Zelos a més del monstre anomenat Escil·la. Un altra fill atribuït a Estix és Ascàlaf.

El riu Estix i les seves propietats
L'indret on s'unien tots els rius de l'inframón s'anomenava llacuna estix.
Es deia que l'aigua d'aquest riu era verinosa. 
A més, els déus anomenaven el riu Estix per fer el seu jurament més sagrat.
Quan les persones morien les ànimes eren enviades a l'inframón i representa que Creont les portava amb una barca a través del riu Estix, ja que era la única manera de travessar-el.

Creont transportant les ànimes cap a l'inframón



















El taló d'Aquiles
Un mite diu que Tetis va submergir el seu fill Aquil·les al riu Estix per tal que es tornés invulnerable i ho va aconseguir tret del taló, lloc pel qual Tetis el subjectava, per això el taló d'Aquil·les era l'única part del seu cos vulnerable i per on el podien matar. D'aquí el perquè el van matar durant la batalla tirant-li una fletxa al taló.

Creont a la barca amb les ànimes
















Paula Sala
1Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Desconeixia la presència del concepte inframón en la mitologia grega, tot i que no m'ha estat una sorpresa. De fet, són moltes les ocasions en què en les religions hi ha un "inframón" concebut com un lloc soterrat posterior a la mort, encara que no sempre en un sentit bo.
Hi ha exemples tan coneguts com el cristianisme on hi ha un infern, un lloc soterrani, però que es concep com un lloc negatiu.
Unknown ha dit…
M'ha semblat interessant la reflexió del meu company Ferran. Si ho mirem bé, també es pot associar les figures com Satanàs o Llucifer a Hades, el déu de l'inframón, i Tànatos, el déu de la mort. De fet, si ho pensem, la mitologia i la religió cristiana van conviure. No és estrany, doncs, que hi hagi semblances.
Només coneixia la part d'Aquil·les ja que moltes vegades he sentit parlar d'ell, tant per la famosa pel·lícula com per algun mite. Però no sabia que aquest era el riu on el va enfonsar la seva mare. M'ha semblat interessant que el significat del nom sigui "odi". Bona Feina!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES