ELS RIUS DE L'INFRAMÓN (I): ESTIX

Escrita per -
És un afluent d'un riu que s'ha de travessar perquè córrer just per davant de l'entrada a l'inframón i es deia que tenia propietats màgiques. Estix significa "odi" i més endavant explicaré perquè s'anomena així.

Estix la nimfa
Estix era una de les nimfes filles d'Oceà i Tetis la qual donava nom a una Font d'Arcàdia que es deia que perdia la seva aigua a sota terra i alimentava al riu també anomenat Estix. Aquesta nimfa és la personificació d'un dels rius infernals d'Hades.
Va tenir quatre fills amb Pal·lant anomentas Nice, Cratos, Bia i Zelos a més del monstre anomenat Escil·la. Un altra fill atribuït a Estix és Ascàlaf.

El riu Estix i les seves propietats
L'indret on s'unien tots els rius de l'inframón s'anomenava llacuna estix.
Es deia que l'aigua d'aquest riu era verinosa. 
A més, els déus anomenaven el riu Estix per fer el seu jurament més sagrat.
Quan les persones morien les ànimes eren enviades a l'inframón i representa que Creont les portava amb una barca a través del riu Estix, ja que era la única manera de travessar-el.

Creont transportant les ànimes cap a l'inframón





El taló d'Aquiles
Un mite diu que Tetis va submergir el seu fill Aquil·les al riu Estix per tal que es tornés invulnerable i ho va aconseguir tret del taló, lloc pel qual Tetis el subjectava, per això el taló d'Aquil·les era l'única part del seu cos vulnerable i per on el podien matar. D'aquí el perquè el van matar durant la batalla tirant-li una fletxa al taló.

Creont a la barca amb les ànimes












Paula Sala
1Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Desconeixia la presència del concepte inframón en la mitologia grega, tot i que no m'ha estat una sorpresa. De fet, són moltes les ocasions en què en les religions hi ha un "inframón" concebut com un lloc soterrat posterior a la mort, encara que no sempre en un sentit bo.
Hi ha exemples tan coneguts com el cristianisme on hi ha un infern, un lloc soterrani, però que es concep com un lloc negatiu.
19 de gener del 2018, a les 12:59
Unknown ha dit…
M'ha semblat interessant la reflexió del meu company Ferran. Si ho mirem bé, també es pot associar les figures com Satanàs o Llucifer a Hades, el déu de l'inframón, i Tànatos, el déu de la mort. De fet, si ho pensem, la mitologia i la religió cristiana van conviure. No és estrany, doncs, que hi hagi semblances.
21 de gener del 2018, a les 16:53
Silvia Kanuteh Rubio ha dit…
Només coneixia la part d'Aquil·les ja que moltes vegades he sentit parlar d'ell, tant per la famosa pel·lícula com per algun mite. Però no sabia que aquest era el riu on el va enfonsar la seva mare. M'ha semblat interessant que el significat del nom sigui "odi". Bona Feina!
19 d’octubre del 2018, a les 14:29
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació