3 de novembre de 2017

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (II): REA

La gent sovint confon termes, en mitologia . Amb la quantitat de déus, monstres i titans que hi ha no els dono la culpa, la veritat. Però a vegades hi ha confusió entre la Mare Terra, Gea, i la Gran Mare, Rea. Avui parlarem de la segona.

LA TITÀNIDA
Estàtua de Rea
Rea era un titànida, filla d'Urà i Gea. Tenia sis germanes: Temis, Teia, Tetis, Mnemòsine i Febe, i sis germans: Ceos, Jàpet, Crios, Cronos,Oceà i Hiperió. El seu germà Cronos, que era el rei de l'univers gràcies a matar el seu pare, Urà, va voler-se casar amb ella, ja que era molt bonica. Rea, tot i que tenia por de Cronos, com tots els altres titans, va acceptar.

LA GRAN MARE
Cronos, que ja li havien predit que un seu successor li trauria el tron, va tenir fills amb Rea igualment. La primera filla, Hèstia, va néixer, i Rea va pensar que era a criatura més bonica del món. Resplendia amb una aura diferent que la dels titans, era una deessa. Per això Rea és considerada la Gran Mare, perquè va infantar els primers déus. Tot i així, quan Cronos va veure la criatura, va recordar la profecia i se la va empassar. Per moltes súpliques de Rea, Cronos no va fer res. Ara bé, els déus són immortals, i Hèstia va continuar creixen dins la panxa del seu pare. La segona filla que van tenir va ser Demèter. Aquesta era encara més preciosa que la primera, i Rea, convençuda que entendriria el cor de Cronos, la va portar al seu davant, i ell, sense dilació, també se la va empassar. El mateix va passar amb Hera, Hades i Poseidó. Rea, cansada i desesperada, va demanar ajuda a la seva mare, Gea, per resoldre la situació. Gea li va dir que quan nasqués el nen, Zeus, el donés a les nimfes de Creta perquè el cuidessin. També i va proporcionar una roca de la mateixa mida que un nadó, perquè Cronos no sospités. Així doncs, el rei de l'univers es va empassar la pedra i Zeus va créixer sa i fort a Creta, alimentat per la cabra Amaltea.
Anys més tard, Rea li va dir a Zeus que, per alliberar els seus germans, havia de convertir-se en coper de palau. Així, li podria servir una barreja que li van ensenyar les nimfes i va aconseguir fer que Cronos vomités els seus germans.
Més tard, el va destronar, però això ja és una altra història.


Rea portant la seva filla a Cronos
Maria Erra
1r Batx

4 comentaris:

Ferran Gil ha dit...

Pel que has relatat tu, Gea és la mare de la mitologia grega i la mare de molts dels mites que ens relataràs aquest any en aquest blog.
A classe hem comentat diverses vegades com d'embolicats i difícils de comprendre són els mites, i explicant com Gea esdevé la Gran Mare no cal dir res més: un mite és pitjor que una telenovel·la. De fet, els mites no només ens recorden a grans serials televisius per les infinites i estranyes relacions que sorgeixen, també pels càstigs, penyores i falsedats que envolten a molts dels personatges mitològics.
Bona entrada Maria!

Helena ha dit...

No havia sentit mai a parlar de la mare dels déus. Sempre hem sapigut que Zeus era el déu més important, i suposo que n'hem sentit a parlar més per el simple fet de ser home. És molt interessant apendre dels mites pocs coneguts i saber perquè ho son poc, d'alguna manera així podrem entendre una mica més la cultura: segons quins mites troba més importants podem saber l'ordre d'importància que otorga a tot en general. A més a més, és molt curiós el que arribaven a ser de creatius, els grecs. Tal com va dir l'Enric Martín, semblen serials de "La Riera". Sempre és entretingut llegir-ne un i segur que d'ell n'aprens alguna cosa interessant o útil.

Paula Sala ha dit...

Aquesta història és molt interessant i explica molta informació rellevant sobre la mitología grega. Normalment no es sent parlar tant de Rea com de Cronos i crec que és un personatge femení important. Gran entrada!

Angie Pérez ha dit...

Com ja han comentat una mica més amunt, sempre se sent a parlar més de Zeus que de ningú i, per tant, està bé recordar que qui el va engendrar i va engendrar la resta de déus de l'Olimp, Rea, la seva mare, era una dona molt valenta i molt forta al atrevir-se a enganyar al terrible Cronos per salvar els seus fills. Llegint sobre Cronos m'ha vingut a la memòria el quadre de Goya on Cronos s'empassa als seus fills i penso que no podria haver plasmat de millor manera la crueltat d'un pare tant ansiós de poder.