22 de novembre del 2017

ELS EMPERADORS DE L'IMPERI ROMÀ

A l'antiga romà hi van haver un nombre bastant nombrós de emperadors, en aquesta entrada en comentarem alguns començant per el primer que va ser Octavi August i acabant per l'últim Ròmul.

Estàtua de Octavi August.




Octavi August: Nascut el 23 de setembre del 63 aC, nebot i hereu de Juli Cèsar. Amb ajuda de Marc Antoni i Lèpid va lluitar contra els assassins de Cèsar, quan els van vèncer a la batalla de Filipos (Grècia) es van repartir el domini de l'imperi. Un cop va haver derrotat Sext Pompeu, l'ultim enemic que li quedava, va derrotar Lèpid i va declara la guerra a Marc Antoni, al 2 de setembre de l'any 31 aC, la flota octaviana va vèncer Antoni i Cleòpatra a Actium.


Neró

Neró: Tataranet de Octavi August, només tenia 17 anys quan el van proclamar emperador. Als cinc anys de ser emperador va fer matar a la seva pròpia mare i a la seva esposa per poder-se casar amb Popea. Augmenta els impostos de la població i desencadena la persecusió sobre els cristians. Es suïcida afeblit per les revoltes dels exèrcits.



Tit Flavi Vespasià: Fill de Vespasià va ser tribú militar a Germània i Britània. Va acompanyar al seu pare a conquerir Judea i allà va profanar el temple de Jarusalem. Els tres anys que va ser emperador (79-81) van quedar senyalats per l'erupció del Vesuvi que va destruir Pompeia i Herculà i per finalització del Colisseu de Roma que havia començat el seu pare.


Columna en honor a Trajà
Marc Ulpi Trajà: Primer emperador d'origen hispà. Engrandeix molt l'imperi conquerint la Dasia, rica en plata i or, i la província d'Aràbia. A Romà hi té dedicada una columna sobre el conqueriment a Dàsia.


Marc Aureli: Era l'emperador filòsof, encara que no conquereix cap territori els manté en peu. D'altra banda Marc Aureli s'allunya de la política respectuosa amb l'autonomia provincial per avançar cap a una monarquia centralitzada i absoluta. Va escriure les seves meditacions, unes desordenades reflexions sinceres i personals sobre la seva visió del món i de l'home.

Constantí: Primer emperador que deixa de perseguir els cristians i per la dicta de milà al 313 dC es converteix en el cristianisme i fa la religió cristiana oficial.



Ròmul August: Últim emperador romà, fill de Flavi Orestes. Va ser un emperador feble ja que el va vèncer el poblat bàrbar quan només tenia 15 anys.


Clara Serrat
4t ESO

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Molt interessant! Normalment, i tot i que tothom sap que Roma va esdevenir un imperi, no sabem molt dels emperadors que la van governar. A més, ens fas descobrir personatges tan característics com Neró, que destaca per la seva falta de humanitat. El vídeo també a ajudat a entendre més bé la vida de l'últim emperador.

Unknown ha dit...

Va haver-hi bastants emperadors de l'Imperi Romà, però com eren escollits?

És curiós que l'Imperi Romà es mantigués en peu durant tants anys, però de cop i volta, en poc temps, fos pres per un altre poblat, no creus?

Una entrada força interessant!

Unknown ha dit...

Molt bona entrada Clara! El video que hi has afegit també està molt bé. Tal com has dit en Ròmul va ser un emperador feble perquè un poblat bàrbar. Però aleshores tenia només anys, que s'espera més d'un emperador que tenia anys? Si comparem amb els noies d'avui en dia de la mateixa edat no sabrien ni per on començar, almenys ell va ser emperador i segur que n'era més espavilat i valent. No creus?

Anònim ha dit...

És una entrada molt útil per entendre la tercera etapa de l'Imperi Romà d'Occident; no només pels noms, que són claus per la història, sinó també per tots aquells que estudien llatí a instituts i universitats.
Aquesta entrada també és bastant coherent, i això permet observar com es va degradant l'imperi romà fins al seu últim emperador, Ròmul August, quan va caure en mans dels pobles bàrbars.
És sorprenent, també, l'edat dels emperadors quan van ser proclamats com a tals. Neró, amb 17 anys, i Ròmul August, amb 15, són alguns dels exemples més impactants.

Helena ha dit...

És evident que un emperador tant jove no podrà complir la funció d'emperador de la manera que ha de ser. Un nen de 15 anys no serà prou madur com per defensar-se d'un exèrcit tant potent com els bàrbars. A més a més és impactant la sang freda que tenien alguns, com ara Neró, per poder complir els objectius personals: una ambició desmesurada.

Unknown ha dit...

Pensar que un emperador tant jove de 17 anys pugui matar a la seva pròpia mare, ser emperador, apujar els impostos de la població i desencadenar la persecució sobre els cristians és xocant, com a mínim. Penso que avui en dia això seria imperdonable a més que és una bestiesa. Tot i així molt bona entrada.

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts