EL LLATÍ MEDIEVAL

Escrita per -

El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'Edat Mitjana. Primerament utilitzat com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració. Però, cal esmentar que el llatí medieval no pot ser confós amb el llatí eclesiàstic. No es pot dir una data exacte en el pas del llatí vulgar al medieval, però consta al voltant de l'any 500 mes o menys. 

Canvis en el lèxic, sintaxi, gramàtica i ortografia:

El llatí medieval es caracteritza pel seu extens vocabulari, que es formà en prendre mots d'altres fonts. Va estar majoritàriament influenciat per la Vulgata, que va reflectir en moltes característiques lèxiques, sintàctiques i gramàtiques. També l'expansió del llatí en àrees com Irlanda i Alemanya, va influir en el lèxic i la sintaxi del llatí medieval. I una gran font en el desenvolupament del lèxic ha estat gràcies a les matèries com la ciència i la filosofia. 

Literatura en llatí medieval:
La literatura abasta una àmplia gamma de texts, incloent-hi treballs diversos com sermons, himnes, llibres de viatges, novel·les, epopeies i poesies líriques. 

Primers autors en la literatura medieval:

La primera meitat del segle V es formaren grans activitats literàries de grans autors amb temàtiques cristianes com Gerònim d'Estridó i Agustí d'Hipona dels quals els seus textos foren de gran influència sobre pensaments teològics de la Edat Mitjana. A finals del anys 400 i principi dels anys 500 Sidoni Apolinar i Enodi de Pavía foren reconeguts pels seus poemes. Posteriorment sorgiren les històries sobre reis francs escrites per Gregori de Tours. 

Text en llatí medieval de la Càrmina Cantabrigiènsia

Melina Maschio
1r batx










Comentaris

Miquel ha dit…
És molt interessant veure com va anar desenvolupant-se la llengua i l'escriptura a través del temps, i pensar que els primers escriptors van aparèixer al segle 5! A la literatura catalana els primers van ser Ramon Llull i Pere Ribera de Perpinya (entre d'altres) però no van fer-ho fins al segle XIII!
20 d’octubre del 2016, a les 21:15
Mireia Recuero Solà ha dit…
Molt bona entrada! Sempre és molt interessant saber com ha anat evolucionant la nostra llengua fins que en sha portat a la que coneixem i estudiem actualment. En aquesta etapa el llatí era ja únicament una llengua escrita, ja que les llengües parlades eren les romàniques. És, per tant, una llengua de cultura. No obstant això, tot i ser una llengua només escrita, encara conté alguns trets propis d’una llengua viva ja qu epresenta una certa evolució, la creació de neologismes, l’acceptació de préstecs de les llengües romàniques o l’existència de particularismes locals.
20 de gener del 2017, a les 16:52
Berta Dong Reixach ha dit…
Molt bonic veure com la llengua ha anat evolucionant fins al dia d'avui.
Mai hagués pensat que en aquells temps tan antics ja hi haguessin escriptors tan bons!
7 de novembre del 2018, a les 13:18
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació