LES VIVENDES ROMANES

INSULAE:

Les insulae eren una illa d'habitatges, limitades pels carrers que tenien al voltant. Si l'illa era prou gran, també hi havia un pati interior. Els diferents habitatges d'una insulae, s'anomenaven cenacula. Aquests eren com petits pisos, però normalment no tenien ni aigua, ni lavabos, i hi havia poca ventilació. Només es trobaven uns lavabos a la planta baixa de l'edifici.

A la planta baixa de les insulae hi podia haver tabernae, que eren botigues, tallers o magatzems, on a més també s'hi vivia. Per altra banda també hi podien haver habitatges, més luxosos, que es deien domus, perquè gairebé eren com una casa. En aquestes cases ja s'hi podia trobar més decoració, com mosaics.

Aquests edificis solien ser de tres plantes, perquè al no estar gaire ben construits sovint s'ensorraven. A més també s'incendiaven fàcilment, perquè tenien les bigues de fusta i s'utilitzava el foc per escalfar i il·luminar la casa.

Una insulae romana

DOMUS:

Les domus romanes eren cases luxoses, per a la gent més rica de les ciutats. Estaven construides al voltant de un, o de diversos patis interiors, i tenien poques obertures cap a l'exterior. Les parts d'una domus romana eren les següents, tot i que podien variar:

• Fauces: era l'entrada de la casa. S'hi podien trobar mosaics i bancs, on feien esperar les vistes. Al costat de l'entrada s'hi podien trobar unes habitacions que podien servir de tabernae o officinae.
• Atrium: eren el pati central de la domus. Des d'allà es podia accedir a les diferents habitacions, tant les publiques com les privades. Aquest pati estava cobert, excepte la part central, on hi queia l'aigua de la pluja. L'impluvium conduïa l'aigua a una cisterna. També s'hi solia posar un lararium, que era un altar, dedicat als deus de la llar, lares i penates.
• Culina: era la cuina de la casa. Solia ser una habitació petita, on s'hi trobaven els fogons, taules per preparar els aliments, i a vegades també hi podia haver aigua corrent. Per tant, al seu costat hi solien haver els lavabos.
• Cubila: eren les diferents habitacions privades de la casa. Podien ser per als esclaus o per als senyors. Eren fosques i petites per poder mantenir la calor.
• Triclinium: era el menjador. Solia ser la sala més cuidada de la casa, ja que era on es rebien els convidats. S'hi trobaven divans, per reclinar-se mentre es menjava. També hi podia haver un triclinium exterior, per l'època de bon temps.
• Tablinum: Era la sala més important de la casa, on treballava el pater familias.
• Perystilum: Era un jardí porticat, que es trobava gairebé a totes les domus. Al seu voltant hi solien haver més dependències privades. Estaven molt decorats amb tota mena de plantes, parterres, fonts, escultures, etc.

Una domus romana

VIL·LA URBANA:

Era un grup d'edificis units per passadissos coberts. En elles hi podien trobar tots els luxes, fins i tot sistema de calefacció. Les solien construir en llocs amb paisatges bonics. I al seu voltant hi havia zones ajardinades, horts i petits boscos.

Vil·la d'Oplontis, Campània

VIL·LA RUSTICA:

Era el centre de l'explotació agrària. Va començar essent tant sols un habitació al costat d'un corral i una cisterna per recollir l'aigua de la pluja. Mica en mica es van anar convertint en cases luxoses, on s'hi podien trobar totes les comoditats d'una domus.

A més també hi havia espai per tenir-hi totes les coses que es necessitaven per a l'activitat agrària: molins d'oli, eines, estables, graners, cellers, etc. 

Així també eren les cases de camp de la gent benestant.

Una vil·la rústica romana

Estel Iborra
4t ESO