AFRODITA

Escrita per -
Afrodita (també coneguda com a Venus a la mitologia romana) en la mitologia grega se la presenta com la deessa de la bellesa,del amor, el desig i la reproducció, tot i que és una deessa rencorosa i en molts casos desagradable.

                                                                                       Naixement

Afrodita surt de l'espuma del mar
El naixement de Venus, William- Adolphe Bouguereau, 1879
Afrodita mai va ser un infant. Va néixer ja essent adulta entre les escumes del mar. Va ser fruit dels genitals d'Urà després de que Cronos els hi tallés i els llancés el mar, les gotes de sang van caure al mar i de les ones fecundades es va crear aquesta deessa, el vent la va porta fins Xipre on Hores la va criar.

 Vida Adulta
Afrodita mai va ser infant i se la retrata en les pintures com una noia adulta desitjable,  tot i que se la narra com una persona vanitosa, malhumorada i susceptible. Encara que és una de les poques deesses del panteó grec realment casada però li és infidel al seu home sovint, el relat de l'Odissea es veu com prefereix a Ares al déu de la guerra. 

 El Judici de Paris
El Judici de Paris és un relat de la mitologia grega on s'explica l'origen la Guerra de Troia.

Tots els déus i deesses havien estat invitats al casament de Peleu i Tetis (pares d'Aquil·les) menys la deessa Eris, que es va presentar més tard amb una poma daurada on hi posava " per la més bonica".

El Judici de Paris, Peter Paul Rubens 1638-1639
Afrodita, Hera i Atena creien que és mareixien la poma, van estar d'acord en porta el problema davant a Zeus, al que no voler el favor de ninguna deessa, li va deixar la qüestió a Paris de Troia.
Hera el va intentar sobornar amb el regne d'Àsía Menor,  mentre Atena li oferia fama, saviesa i glòria en la batalla, Afrodita en canvi li xiuxiuejà que si li atorgava la poma de la dona més bella, ella li donaria la dona immortal i més maca del món. Això va fer que Paris escollis Afrodita. Aquesta dona era Helena.
Paris va raptar a Helena i això va provocar la Guerra de Troia.


 Solomon Yeboah 
1r Batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Hola Solomon, la teva entrada és molt curiosa, la veritat, es que he après moltes coses sobre la deessa Afrodita, m'ha sorprès una mica el seu naixement; i el mite de Judici de Paris, sempre m'ha agradat i ha set un gust de tornar-lo a llegir.
5 de gener del 2016, a les 23:40
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació