EL MITE DE LEANDRE I HERO

Imatge d'Hero

Hero era una donzella preciosa i sacerdotessa en un dels temples d'Afrodita. Tal era la seva bellesa que fins i tot Apol·lo i Eros s'havien fixat en ella i la desitjaven. Però el seu cor ja pertanyia a algú. Ella estava enamorada d'un comerciant que sovint passava per casa seva per tirar-li floretes, Leandre. Es diu que es conegueren en una celebració en honor a Adonis i Afrodita i que quan Leandre la veié s'enamorà d'ella i li digué que per ella creuaria fins i tot les onades més salvatge. 

Vivien molt a prop l'un de l'altre, només els separava era l'estret d'Hel·lespont, a Istambul, anomenat actualment l'estret dels Dardanels i el fet que els pares no els deixarien casar-se. L'excusa dels pares d'Hero era que no volien que la seva filla es casés amb un estranger.

Així doncs, s'havien de veure d'amagat i Leandre va complir les seves paraules: "Per tu creuaria fins i tot les onades més salvatges". Cada nit Hero encenia una torxa en una torre perquè així, en la foscor, Leandre sabés cap a on havia de nedar. Passaven la nit junts i després se'n tornava a casa. 

Això va durar tot l'estiu, però amb l'arribada de l'hivern, l'aigua cada vegada era més freda i cada vegada hi havia més vent. Una nit en què el vent bufava molt fort, Leandre es negà a no anar a veure la seva estimada i quan era a mig camí, el fort vent apagà l'entorxa de la torre i Leandre es quedà sol en mig de la foscor, i desorientat i patint fred, es va ofegar.

L'endemà al matí, Hero, preocupada, va sortir a buscar-lo i quan va trobar el seu cos innert, la tristesa l'envaí i es llançà al mar.

Hero al trobar el cos de Leandre

L'estret dels Dardanels

Molts escriptors han fet referència a aquest mite, entre ells Francisco de Quevedo i Ramón de Campoamor.

A continuació teniu el poema de Ramón de Campoamor:

HERO Y LEANDRO

A Hero Leandro adoraba, 

y, por verla, enamorado 

el Helesponto cruzaba 

todas las noches a nado. 

Y, según la fama cuenta, 

Hero una luz encendía 

que en las noches de tormenta 

de faro al joven servía. 

Una noche a Hero cansada 

de mirar hacia Bizancio, 

rendida, aunque enamorada, 

la hizo dormirse el cansancio. 

Y esto su amor no mancilla, 

pues todas, lo mismo que Hero, 

tienen el cuerpo de arcilla 

aun teniendo el alma de acero. 

Y lo más triste es que, apenas 

la pobre Hero se durmió, 

cuando un aire desde Atenas, 

la luz, soplando, apagó. 

Viendo él la luz apagada, 

sintió aquel olvido tanto, 

que, maldiciendo a su amada, 

abrasó el mar con su llanto. 

Y queriendo, o sin querer, 

de pena se dejo ahogar, 

sin que él pudiese saber 

si le ahogó el llanto o la mar. 

Lo cierto es que al desdichado, 

al rayo del sol primero 

la tormenta le echó, ahogado, 

al pie de la torre de Hero. 

Y cuando muerto le vio, 

Hero, cual Leandro fiel, 

se arrojó al agua y murió 

como él, por él y con él. 

¡Que ellas, fuertes en amar 

y flacas en resistir, 

si duermen para esperar, 

despiertan para morir!

I aquí un slideshare on s'explica el mite més detalladament.

Ioana Sofrea

1r batx