OFREU I EURÍDICE - LA MÚSICA QUE VA DESAFIAR LA MORT
Ofreu era fill d'apol·lo, déu el sol i la música, i de Cal·líope, musa de la poesia. Des de ben petit, l’Orfeu ja destacava per un talent molt especial: quan tocava la seva lira, era capaç d’emocionar qualsevol ésser viu. Els arbres s’inclinaven per escoltar-lo, els rius s’aturaven, i fins i tot els animals més salvatges es calmaven amb la seva música.
Un dia, Orfeu va conèixer Eurídice, una nimfa molt bonica i de cor pur. Es van enamorar de seguida, com si estiguessin destinats a trobar-se. Es van casar, però la felicitat els va durar poc: poc després del casament, mentre ella caminava pel bosc, una serp la va mossegar i va morir. El seu cos va quedar immòbil, i la seva ànima va baixar al món dels morts.
Orfeu, completament trencat pel dolor, no volia acceptar la pèrdua. No podia imaginar-se la vida sense Eurídice. Així que va agafar la seva lira i va decidir fer una cosa impensable: baixar a l’Hades per recuperar-la.
Amb la seva música, va aconseguir avançar pel món dels morts. Les ànimes en pena s’aturaven a escoltar-lo, i fins i tot el temible Cèrber, el gos de tres caps, el va deixar passar sense oposar resistència. Quan va arribar davant d’Hades i Persèfone, els senyors de l’inframón, va tocar una melodia tan trista que fins i tot els seus cors es van commoure.
Llavors li van fer una proposta: podria emportar-se Eurídice al món dels vius, però només si caminava davant d’ella durant tot el trajecte sense girar-se per mirar-la fins que estiguessin completament fora de l’inframón.
Orfeu va acceptar i van començar a caminar. Sentia els passos d’Eurídice darrere seu, però no deia res, i el silenci se li feia insuportable. A mesura que s’acostaven a la sortida, el dubte el va consumir: “I si no hi és realment? I si tot ha estat una mentida?” Ja gairebé a fora, incapaç d’aguantar més, es va girar.
Just en aquell moment, va veure els ulls d’Eurídice per últim cop abans que fos arrossegada de nou cap a l’ombra. Aquella vegada, definitivament.
Orfeu va sortir sol, amb el cor destrossat i sense ganes de tornar a cantar. Es va apartar de tothom, vagant pels boscos, expressant la seva tristesa només amb la música. Segons la llegenda, més endavant va ser assassinat per unes dones salvatges que volien obligar-lo a oblidar Eurídice. Després de la seva mort, Apol·lo va col·locar la seva lira entre les estrelles, creant la constel·lació de Lira.
Comentaris