L'ORIGEN DE LA DEMOCRÀCIA A ATENES
1: CONTEXT HISTÒRIC: D'UNA ARISTOCRÀCIA A UN GOVERN MÉS PARTICIPATIU
A finals del segle VII aC, Atenes era governada per una aristocràcia poderosa que controlava la política i la justícia. Els grans terratinents dominaven el govern i els ciutadans comuns tenien poc poder. Aquesta desigualtat va generar tensions i conflictes socials.
Per resoldre aquests problemes, es van impulsar reformes polítiques al llarg dels segles VI i V aC. Les figures clau d'aquesta transformació van ser Dracó, Soló, Clístenes i Efialtes, fins a arribar a Pèricles, qui va consolidar la democràcia atenesa.
2: LES GRANS REFORMES POLÍTIQUES
- Dracó (segle VII aC): Les primeres lleis escrites: Dracó va ser el primer legislador atenès conegut. El 621 aC va redactar un codi de lleis molt sever (d'aquí el terme "draconià"), però establia per primera vegada un sistema legal escrit, evitant que l'aristocràcia interpretés les lleis arbitràriament.
- Soló (principis del segle VI aC): Límits al poder aristocràtic: Soló va impulsar reformes l'any 594 aC per reduir els conflictes socials: Va abolir l'esclavitud per deutes, va reorganitzar la societat atenesa en quatre classes segons la riquesa i no pel llinatge, va crear l'Heliea, un tribunal popular on els ciutadans podien apel·lar decisions.
Tot i aquestes reformes, els aristòcrates encara tenien molt de poder, i les tensions van continuar.
- Clístenes (508 aC): El "pare de la democràcia": Clístenes va fer reformes radicals que van establir les bases de la democràcia. La divisió territorial d'Atenes en 10 tribus per evitar el control aristocràtic, la creacia de la Bulé (Consell dels 500), on cada tribu escollia representants per decidir les lleis i la introducció de l'ostracisme, un mecanisme per evitar tiranies: els ciutadans votaven si volien exiliar algú que consideraven perillós per a la democràcia.
- Efialtes i Pèricles (segle V aC): La democràcia consoliada: Efialtes va reduir el poder de l'Areòpag, l'antic tribunal aristocràtic, i el va transferir a la Bulé i l'Eclesia (assemblea popular). Pèricles, el gran líder de l'època clàssica (461-429 aC), va fer la democràcia encara més participativa: va establir un sou pels càrrecs públics, perquè no només els rics poguessin participar en la política. També va promoure l'ús del sistema de sort per designar càrrecs públics i evitar corrupció.
3: CARACTERÍSTIQUES DE LA DEMOCRÀCIA ATENESA
La democràcia atenesa era directa, no representativa com la d'avui. Això volia dir que:
- Els homes lliures (majors de 18 anys, fills de pares atenesos) podien votar i participar en l'assemblea.
- Les decisions es prenien per votació a mà alçada a l'Eclesia.
- La Bulé (Consell dels 500) preparava les lleis, però era l'Eclesia qui les aprovava.
- Els ciutadans també formaven part de tribunals populars com l'Heliea.
- Les persones que quedaven excloses de la democràcia eren les dones perquè no tenien drets polítics, els esclaus i els metecs, els estrangers residents a Atenes.
4: L'IMPACTE I EL LLEGAT DE LA DEMOCRÀCIA ATENESA
Tot i les seves limitacions, la democràcia atenesa va ser revolucionària per l'època i va influir el pensament polític occidental. Idees com la participació ciutadana, el debat públic i la igualtat davant la llei són fonamentals en moltes democràcies modernes.
La democràcia atenesa va desaparèixer el 322 aC quan Macedònia va conquerir Atenes, però el seu llegat va perdurar a través dels filòsofs com Aristòtil i els romans, que van adaptar algunes institucions.
L'origen de la democràcia a Atenes va ser un procés llarg amb diverses reformes que van culminar en un sistema de govern innovador. Tot i que no era perfecte (no era inclusiu per a tothom), va establir els fonaments del que avui entenem com a democràcia.
Comentaris