LES TRES GERMANES DEL DESTÍ
Les Moires, o també distingides en la mitologia romana com a Parques, eren reconegudes com les tres germanes que eren responsables del camí dels mortals d'ençà que neixen, eren les que assignaven la duració de les seves vides i el moment de les seves morts. Aquestes germanes van ser descrites com les deesses d'allò que està per vindre, perquè en les seves mans transcorria tant el destí dels humans com els deus, i ho feien duent a terme una activitat pròpia de les filadores.
Per això, anaven filant amb llana blanca, juntament amb fils negres i d'or. Si es va trenant amb fils negres, representa moments dolents, sense cap esperança de la vida, en canvi, l'or, es feia servir en moments bons i d'extrema felicitat. I el final de la vida, era representat per aquell tall final que representava el moment de la mort d'una persona o déu al qual correspon aquell fil. Sent així, com segar el destí de la seva defunció.
Aquestes Moires s'especulava que eren filles de dues possibles deesses, de Nix o de Temis amb Zeus. N'hi havia tres germanes: Cloto, Làquesis i Àtropos. Entre les germanes es dividien les feines, sent així la germana més jove, Cloto, que feia girar el cabdell per separar d'ell el fil de llana, Làquesis, la germana mitjana, s'encarregava en l'elaboració i la determinació de la longitud d'aquest fil, i finalment, Àtropos era l'encarregada del tall final.
Comentaris