El món del cinema és un món molt gran i, de pel·lícules que es basen en l'antiga Roma o Grècia, em poden trobar un munt. Aquestes pel·lícules tracten temes de l'antiguitat com són: conflictes de rivalitats entre personatges, amorosos, de guerres, etc. Però no ens podem refiar de tot el que surt d'una pantalla i, per això, aquí en trobarem les mentides que veiem al cinema sobre l'antiga Roma i Grècia..
300
En tot cas, una de les pel·lícules més conegudes és 300. En aquesta pel·licula s'hi pot observar com els cossos dels espartants anaven gairebé nus, musculosos i amb molta barba, mentre que la realitat és que aquests portaven una armadura de bronze per protegir-se dels atacs aliens, especialment dels perses que destacaven per la seva força aèria (fletxes).
A part de la vestimenta, un altre factor és la quantitat d'homes a la pel·lícula. En la pel·lícula s'exagera el paper dels 300 soldats de Leonidas, però la veritat és que van haver-hi aproximadament uns 7.000 guerrers els quals van lluitar contra els perses.
Fotograma de la pel·licula 300
GLADIATOR
Una de les pel·lícules més aclamades de la història, però tot i així té errors. El principal error és l'avanç de la legió romana, on a la pel·lícula els legionaris caminen lentament però, realment, aquest avançament és ràpid i en formació. Primer, llançaven una javelina lleugera; després, el pilum (una llança pesada) i, finalment, atacaven amb el gladius a zones mortals com el coll, la panxa o l'engonal.
Fotograma de la pel·lícula Gladiator
Un altre error es fa evident quan el fill de Còmode avisa la seva mare molt emocionat de l'arribada del seu pare en el front (suposadament). En aquest cas, a la versió original, el nen avisa a la mare en italià. D'aquí aquest error perquè, tot i situar-se en la regió de l'Imperi Romà, es parlava llatí i no pas italià. Hem de pensar, doncs, que la perl·lícula està ambientada a l'any 180 dC. i a la regió de l'Imperi Romà s'hi parlava llatí.
Mapa de la major quantitat de terreny de l'Imperi Romà (117 d.C)
HÈRCULES
"Hèrcules", dirigida per Disney, té certs errors històrics segons l'Antiga Grècia. En primer lloc, la pel·lícula ens presenta a Hèrcules, com a fill de Zeus y Hera, tot i que, segons la mitologia, la seva mare és Alcmena perquè Hera l'odia per ser un fill bastard. També se l'anomena com Hèrcules i no com a Heracles, que seria el nom grec. La pel·lícula també mostra com Zeus és el creador de Pegaso, mentre que aquest va néixer de la sang de Medusa.
Per últim, ens mostren a Hades com el dolent de la pel·lícula amb males intensions, encara que realment aquest a la mitologia no era així.
Hèrcules, Walt Disney Pictures, 1997
Hèrcules i l'Hidra, Antonio de Pollaiuolo, 1475
ENTRETENIMENT I FIDELITAT
Les pel·lícules són una gran font d'entreteniment i, a vegades, també podem aprendre coses d'aquestes, però no tot el que veiem en aquestes és del tot correcte. Tot i així, tampoc hem de classificar aquestes pel·lícules com a falses o dolentes, ja que tampoc estem veient un documental. Les pel·lícules sovint agafent idees per inspirar-se, però no es guien de tots els contextos històrics. Finalment, la pel·lícula d'Hèrcules es pot arribar a entendre pel fet que es dirigeix a un públic infantil i alguns temes poden no ser del tot adequats si ens basem en els mites d'una manera fidel.
Bona entrada Juan! Has sabut explicar molt bé com el cinema pot deformar la realitat històrica per fer-la més atractiva. També m'ha agradat que comparis els erros de les pel·lícules amb la realitat dels mites i la història real. També m'ha agrdat que hagis remarcat que per molts errors que tinguin aquestes pel·lícules, segueixen sent útils per despertar interès.
Molt bona entrada Juan!! No sabia que hi havia tants errors a pel·lis com 300 o Gladiator. M’ha sorprès molt això dels 7.000 soldats i el tema de l’idioma en lloc de llatí. També el d’Hèrcules, que sempre habia vist la versió de Disney i és bastant diferent del mite real. Molt interessant!!
Molt bona entrada Juan! Mira que el cinema molts cops ens dona una idea errònia de fets històrics que van passar realment, tot i que es basen en històries reals però les solen exagerar per captar més audiència inventant-se informació o canviant coses.
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Comentaris