EL TEATRE GREC I ROMÀ

Història del teatre grec--> comèdia i tragèdia

El teatre a l'antiga Grècia va començar amb el ritus i cerimònies dedicades al déu Dionís, en què es narraven fets de la vida dels déus grecs mitjançant cants i danses.

Les primeres representacions que es poden categoritzar com a "teatrals" a l'antiga Grècia es feien en places. Constaven d'un únic actor que l'acompanyava un cor.

Fruit de realitzar aquestes interpretacions durant segles, el teatre grec es va perfeccionar, arribant a la creació de dos dels principals gèneres teatrals durant el segle V aC. La comèdia i la tragèdia grega, tenint coma referents a Sòfocles, Esquilo i Euròpides, els quals van ser els primers autors en incloure més de un actor en la obra.

Aquest motiu va ser el detonant a què es comencessin a construir edificis més grans per a la representació d'obres, ja que es van incloure més actors i es necessitava més espai perquè es desenvolupessin les obres amb més espectacularitat. Un dels teatres grecs amb més capacitat i que ha arribat a la nostre època, és el teatre d'Epidaure, del segle V aC, que comptava amb capacitat per a 12.000 espectadors.

Els actors del teatre grec eren tots homes, que caracteritzaven els personatges que interpretaven amb diferents robes, unes sabates amb alces anomenades "coturns" i màscares que ajudaven a la projecció de la veu. 

Entre els dramaturgs o autors representants del teatre grec, es destaquen:

• Èsquil (525-456. a.C): Va ser considerat el creador de la tragèdia grega reconegut per la seva innovació després d'incorporar un segon autor. (quan encara les obres eren interpretades només per un personatge). Els seus guions es basaven en temes de la mitologia, amb personatges de déus, semidéus o éssers sobrehumans que s'expressaven amb un llenguatge grandiloqüent i metafòric.
• Sòfocles (496-406. a.C): Va ser molt popular per incorporar diverses innovacions, com ara el cor, l'escenografia i la tècnica actoral. Les obres reflectien el patiment dels homes exposats a les situacions extremes  que els depara el destí i per la justícia divina dels déus.
• Eurípides (484-406. a.C): Va ser celebrat pels seus diàlegs intel·ligents, realistes i per plantejar preguntes incomodes a l'audiència, que convidaven a la reflexió. Es va dedicar completament a plasmar els problemes  i les passions. Als seus guions es van destacar els herois de carn i os.
• Aristòfanes (444-385. a.C): Va ser el principal exponent del gènere còmic, també anomenat comèdia antiga o comèdia aristofànica. Els seus guions reflectien un gran nivell cultural i artístic, a través d'un humor sarcàstic i de dures crítiques polítiques, socials i religioses, fins i tot crítiques cap a Sòcrates i Eurípides.

Història del teatre romà-->

El teatre romà va sorgir arran del grec, arribant a les seves ciutats a partir del segle III aC. Igual que els començaments a Grècia, el teatre romà va començar amb una important vinculació a la religió, encara que no va durar gaire temps.

A causa de la quantitat de festivitats i celebracions de la societat romana, no va passar molt temps fins que el teatre es va concebre com un mitjà per entretenir el poble allunyar-lo de les tasques de la vida quotidiana a l'antiga Roma. 

• Hi havia teatres romans a moltes ciutats com-->

Teatre Romà de Màlaga-->

El gènere teatral més demandat pels romans era la comèdia, sent els principals autors Plaute i Terenci. 

El teatre Romà va gaudir de gran popularitat entre els seus assistents  gràcies al fet que eren obres molt dinàmiques, que comptava amb molts fragments que es cantaven, assemblant-se d'alguna manera al que seria avui dia el Teatre Musical.

Teatre Romà de Mèrida-->

Un dels millors teatres romans, en que segueixen realitzant interpretacions teatrals, és el teatre Romà de Mèrida. Aquest teatre és un dels més ben conservats de tot el món, cosa que converteixen una visita obligada per a qualsevol amant o aficionat a les arts escèniques. 

En els seus models, la gran majoria té un estil similar al que va proposar Vitruvi, que tenia les parts següents: 

• Scaenae frons (front escènic): Per norma general, es componia amb una sèrie  de columnes.
• Orchestra: Era un semicercle davant de l'scaenae frons, on s'asseien els poderosos, on hi havia el cor que acompanyava l'obra on hi havia un altar a Dionís.
• Aditus: Eren els passadissos que es trobaven  als laterals  i que donaven  l'accés a l'orchestra.
• Cavea: Una estructura amb forma semicircular on s'asseien la gent que anava a veure l'obra. Tenia una sèrie de divisions, la primera en cercles, que s'anomenava cunei. D'altra banda, tenia una altra divisió feta per passadissos i se'ls anomenava ima cavea, media cavea i summa cavea.
• Vomitòria: Similar als vomitoris dels estadis actuals, eren unes entrades amb volta pels quals accedien a la cavea. 
• Proscaenium (proscenio): És l'espai  que estava davant d'on es desenvolupava l'obra.
• Porticus post scaenam (Pòrtic darrere de l'escena): Com el seu nom indica, era un pati porticat  que es trobava darrere  de l'escena  i que tenia  una sèrie de columnes. 

En Resum, el teatre grec va sorgir del ritual de Dionís i va donar lloc a la tragèdia  i la comèdia. Autors com Èsquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes van marcar la seva evolució, i es va construir grans teatres com el d'Epidaure.

I ara, creus que el teatre actual conserva la funció social i política que tenia el teatre grec, o s'ha convertit en un simple  entreteniment?

Aina Cruz Solé

1r Batx