EL PAPER DE LA DONA EN LA SOCIETAT GREGA I ROMANA

  •  GRÈCIA

La dona no solia participar de la vida pública, dedicant-se a cura de la llar i dels fills.

En el cas de la dona rica, organitzava també la feina del personal de servei i realitzava activitats com teixir, bordar o cosir. A més, participava a algunes festivitats i podia sortir a parlar amb les veïnes.

A Esparta, les nenes començaven la seva educació als 7 anys amb un entrenament físic, i a partir dels 12 anys ja eren ensenyades la cura dels fills, mentre que Atenes les nenes es queden a casa aprenent les tasques domèstiques fins als 16, quan ja podien contraure matrimoni. Tot i tenir diferències, tots dos models educatius són incomparables amb l'educació completa que rebien els homes. 

Un cop arribada l'edat del matrimoni, els anys, els pares de les joves les comprometien amb homes d'entre 30 i 32 anys, als quals els lliurava un dot, és a dir, una quantitat de diners com a garantia.

En cas de divorci, l'home ho tenia més fàcil ja que aquest només havia de tornar el dot, però si la dona demanava el divorci havia de denunciar el marit davant la justícia, i fos quina fos, la causa del divorci, sempre es faria malbé la imatge i reputació de la dona.


  • ROMA
La família romana girava al voltant del cap de la família, o pare de família,  i en contrast amb la dona grega, la dona romana va guanyar pes a la societat i va tenir un paper més important.

La dona es va començar a considerar com a companya de l'home, acompanyant-lo a recepcions i banquets, i compartia amb aquest l'autoritat sobre els fills, perquè a Grècia els fills eren considerats propietat del pare. A més, era partícip de la dignitat que tenia el marit a la vida pública. 



Fins a l'època augusta es van desenvolupar dos tipus de matrimoni:
  • CONVENTI IN MANUM
La dona passa a ser part de la família del marit. Per això a l'àmbit dels drets familiars i successoris, serà considerada filla de la família de l'espòs.

  • SINE MANU
La dona segueix pertanyent a la família paterna i conserva els drets successoris de la família d'origen. També conservaven els seus béns, que no havien de compartir amb els marits.


Aina Cruz Solé
1r Batx

Comentaris

Pau Mendez ha dit…
M’ha agradat molt! Està molt ben explicat com vivien les dones a Grècia i Roma. Es nota la diferència entre cultures, sobretot amb el paper de la dona. Molt bona entrada Aina!
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! És curiosa la diferència d'edats entre els homes i els dones quan es comprometien, ja que ells tenien uns 30 anys i, en canvi, les noies 16 i suposo que això es devia que les dones acabaven d'estudiar molt abans, als 12 com has dit i, en canvi, els homes acabaven més tard, i per això eren més adults al poder-se casar.
Ona Coll ha dit…
Bona entrada Aina. M'ha semblat molt interessant. M'ha sorprès que si una dona volia divorciar-se hagués d'anar a la justicia, mentre que l'home només havia de retornar el dot. Es veu clarament com la societat era molt desigual en aquell temps.
Alba Gabasa ha dit…
M'ha semblat interessant veure com les dones tenien un paper tan diferent a Grècia i Roma. La comparació entre els matrimonis a Roma i Grècia és molt clara, i també l'edat tan diferent entre els homes i les dones quan es casaven.



Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)