EL MITE DE TESEU I EL MINOTAURE

Escrita per -
A l'antiga Creta, el rei Minos governava amb poder i temor. Segons el mite Minos va ofendre Posidó al no entregar-li un toro blanc que li havien enviat els Déus. Com a càstig, Posidó va fer que Pasífae, esposa de Minos, s'enamorés del toro blanc. Van tenir un fill, i d'aquesta unió va néixer el Minotaure, una criatura monstruosa amb cos d'humà i cap de tot. Minos, avergonyit va ordenar construir un laberint per aquesta criatura, va ser construït per l'arquitecte Dèdal per tancar-hi el minotaure i que no pugués sortir mai.

Cada any el rei Minos exigia a Atenes un sacrifici de set nois i noies per alimentar al minotaure, en venjança pel seu fill mort Androgueu a mans dels atenencs.

Teseu, Antonio Canova (1781)

L'arribada de Teseu

Teseu, príncep d'Atenes i fill del rei Egeu, no va voler acceptar aquest sacrifici. Es va oferir com a voluntari per anar al laberint amb la promesa de matar al Minotaure i posar fi a aquest horror. Abans de marxar, Teseu li va dir al seu pare que si sortia victoriós canviaria les veles negres del vaixell per unes de blanques.

Quan va arribar a Creta, la princesa Ariadna fill del rei Minos, es va enamorar d'ell. Ella va decidir ajudar-lo en la seva lluït donant-li un fil màgic conegut com a "fil d'Ariadna". Li va dir que el desenrotllés a mesura que avançava pel laberint i que el fes servir per trobar el camí de tornada.

La lluita contra el minotaure

Teseu, un cop dins al laberint i guiant-se pel fil, va acabar topant-se amb el minotaure al centre del laberint. Es va desencadenar un lluita entre el minotaure i Teseu, de la qual Teseu en va sortir victoriós. Després, va abandonar el laberint guiant-se pel fil que Ariadna li va deixar.


Teseu amb Ariadna a l'entrada del Laberint, Richard Westall

La fugida de Creta

Després de matar al minotaure Teseu va fugir de Creta juntament amb els altres joves i Ariadna, que li havia promès que se l'emportaria, però durant el camí de tornada la va abandonar a l'illa de Naxos (seguint algunes versions, per odre dels Déus).

El final tràgic

Teseu, distret per la seva aventura va oblidar canviar les veles negres per les blanques. Quan el seu pare va veure això es va tirar per un penya-segat al mar, i així el mar Egeu va rebre el seu nom. Va tornar a Atenes tristament per aquest desenllaç. però havia complert la seva missió, alliberar a la ciutat del terrible minotaure.


Vídeo del mite de Teseu i el Minotaure

Pol Llimargas
1r Batx 

Comentaris

Sergio Mansergas ha dit…
Molt bona entrada Pol! El mite de Teseu i el miotaure és molt interessant. Em sorprèn l'arribada de Teseu a on va matar al Minotaure. Segur que va ser molt emocionant! He llegit sobre la lluita contra el Minotaure i m'he quedat molt sorprès però quina llàstima que acabi amb un final tan tràgic.
29 d’abril del 2025, a les 17:57
Maria Cruz ha dit…
Molt bona entrada! Aquest relat mític resumeix molt bé una de les llegendes més fascinants de la mitologia grega, plena de simbolisme i tragèdia. Cal destacar com el mite reflecteix temes universals com la justícia, la traïció, la valentia i la responsabilitat.
30 d’abril del 2025, a les 12:51
Júlia Romero ha dit…
Molt bona entrada, Pol! M’ha semblat molt interessant quan expliques com Teseu va utilitzar el fil d’Ariadna per sortir del laberint. Una dada curiosa del mite del Minotaure és que podria estar inspirat en el palau de Cnossos, a Creta, que era tan gran i que els visitants moltes vegades s’hi perdien.
30 d’abril del 2025, a les 12:55
Pau Mendez ha dit…
La entrada m’ha agradat molt, està molt ben explicat tot i es fàcil d’entendre. Has resumit molt bé tota la història del mite i els personatges principals. A més, m’ha semblat molt interessant la importància del fil d’Ariadna i el final trist de Teseu. Bona entrada Pol!!
30 d’abril del 2025, a les 13:02
Bruna Safont ha dit…
Molt bona entrada! Justament el rei va tancar a Dèdal a dins del laberint juntament amb el seu fill perquè no volia que ningú conegués com es podia sortir, d'aquesta manera no hi havia manera possible d'escapar-se. I d'aquí es crea el mite de Dèdal i el seu fill al crear les ales perquè el seu fill escapés del laberint.
30 d’abril del 2025, a les 17:46
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu...
Més informació