EL MITE D'AFRODITA I ARES

Escrita per -
Ares, el deu de la guerra, és conegut per la seva força i valentia. És fill de Zeus i Hera. Tot i ser un dels dotze déus olímpics, no era molt estimat pels grecs, ja que se'l considerava una persona cruel i molt imprudent.

Afrodita, la deessa de l'amor i la bellesa, és coneguda per la seva bellesa i el seu poder per despertar l'amor, tant en déus com en humans. Estava casada amb Hefest, el deu del foc i la forja, però no sentia res cap a ell, ja que el seu matrimoni va ser obligat, per això Afrodita buscava consol en altres amants.

Hefest, el deu del foc i la forja, és conegut per la seva habilitat com a artesà. Va ser creador d'armes i armadures, com el casc d'Hades i l'escut d'Aquil·les. Tot i ser molt respectat, tenia un aspecte físic que no encaixava amb els altres deus, era coix i per tot això li feien burles. 


Ares, 1639,Velázquez, Diego Rodríguez de Silva Y, Museu del Prado




Afrodita, 150, Anònim, Museu del Prado


Vulcà forjant, 1636-1638, Rubens, Pedro Pablo, Museu del Prado

AFRODITA, HEFEST I ARES

Zeus va voler compensar a Hefest i li va concedir la mà d'Afrodita, però aquest matrimoni no era feliç, ella no l'estimava. Per a ella era un marit imposat, el qual no tenia gens d'atractiu i el treball d'Hefest els distanciava, i això va portar a Afrodita buscar consol en altres deus com Ares.

Ares era l'oposat a Hefest. Ell era fort, valent i apassionat, però també era impulsiu. Això li va agradar a Afrodita, ja que Ares no era gens avorrit, així Afrodita i Ares van començar una relació secreta.
Tots dos es trobaven en llocs amagats  per evitar ser descoberts, però Hefest, que era llest, va començar a sospitar de la infidelitat de la seva esposa. Estava tan decidit a desemmascarar-los que va crear una xarxa màgica d'or, tan fina que era invisible. Hefest la va col·locar al llit d'Afrodita i va esperar.

Un dia, mentre Ares i Afrodita estaven junts al llit, la xarxa es va activar i els va atrapar. Hefest, satisfet va convocar a tots els déus olímpics perquè veiessin amb els seus ulls la infidelitat. Els deus van anar i van veure aquella escena, alguns van riure, altres es van burlar i altres es van sentir incòmodes i van demanar a Hefest que els alliberés.
Al final Hefest va decidir deixar anar als amants després d'aquella humiliació, però Afrodita i Ares es van seguir veient en secret i van tenir fills, un es deia Fobos (la por) i Deimos (el terror).

A continuació deixo un vídeo d'aquest mite:


Júlia Romero
1r Batx

Comentaris

Martina Pareras ha dit…
Molt bona entrada Júlia!! Segons la Teogonia d'Hesíode, Hera va tenir a Hefest sola com a venjança pel fet que Zeus havia donat a llum a Atena sense la seva ajuda. Mentre que la Ilíada afirma que Zeus va ser el pare d'Hefest. Però les dues versions coincideixen que Hera en veure la lletjor del seu fill va decidir llençar-lo del mont Olimp. Aquest va estar caient durant nou dies fins que finalment va aterrar al mar, on dues deesses del mar, Tetis i Eurinome, el van recollir i cuidar a l'illa de Lemnos. On va créixer fins a convertir-se en un gran ferreter.
22 d’abril del 2025, a les 19:21
Aya El Kelai ha dit…
Em sorprèn la manera en què els déus, malgrat el seu poder, poden ser tan humans en les seves relacions i emocions. La xarxa màgica que crea Hefest em sembla una metàfora de com la venjança pot atrapar les persones en situacions humiliants, però també mostra com, fins i tot després d’una gran vergonya, les relacions poden continuar secretament. Em fa pensar en com les accions dels déus a vegades reflecteixen els nostres propis errors i desitjos.
30 d’abril del 2025, a les 13:26
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu...
Més informació