EL MITE D'ECO I NARCÍS
Eco era una dona que pertanyia al grup de les Oreades, nimfes que habitaven a les muntanyes i boscos. Ella era molt alegre i xerraire i això la va portar a enfurismar a Hera. Eco distreia a Hera amb les seves llargues converses i mentrestant, Zeus, marit d'Hera, buscava aventures amoroses. Hera, en adonar-se'n, la va castigar cruelment; fent que no pogués parlar, només podia repetir el final de les frases que escoltava, perdent així la seva pròpia veu. Eco deambulant pels boscos entristida, va veure per primera vegada a Narcís.
Narcís era fill de Liríopè, una nimfa del riu, i de Cephisos, déu del riu. Quan Lirópè estava embarassada, va consultar l'oncle de Tirèsias per saber si el seu fill viuria una vida llarga, i l'oncle va respondre que Narcís viuria molt temps, sempre que no es conegués a ell mateix.
Des de jove, Narcís destacava per la seva bellesa, que enamorava qualsevol. Però ell no corresponia mai als sentiments d'aquells que el buscaven. Es mantenia distant, sense demostrar cap afecte o compassió cap a aquelles persones.
Eco observava Narcís des de la distància i va enamorar-se completament d'ella. La seva maledicció però, li impedí confessar-li el seu amor de manera directa. Tot el que ella podia fer era repetir les paraules que ell deia.
,_Museo_del_Louvre,_Parigi..jpg)
Narcís va adonar-se que algú el seguia i va cridar amb burla; "Hi ha algú aquí?". I com Eco només podia repetir el final de les frases que escoltava, va respondre amb un; "Aquí...". Quan ella va apropar-se el va intentar abraçar, però Narcís la va rebutjar amb menyspreu. Devastada pel rebuig, Eco va fugir al bosc, consumida per la tristesa.
Narcís va cometre un gran error al rebutjar a Eco, ja que quan Eco va fugir, es va retirar el boscos, on va morir de pena. El seu cos es va esvair fins que només va quedar la seva veu, que encara ressonava en els ecos de la natura.
Encara així, Narcís no va aprendre la lliçó. Un dia mentre passejava a la vora d'un estany, va veure el seu propi reflex en l'aigua. Al principi, no sabia què era, però a mesura que es va apropar, va quedar completament captivat per la seva imatge. Va enamorar-se del seu propi reflex, tot i que sabia que no podia tocar-lo ni posseir-lo. Va passar hores davant l'estany, sense poder apartar-se'n. Aquest amor tan profund per ell mateix el va portar a la mort.
Comentaris
Hi ha un altre versió completament diferent, però que es pot relacionar amb aquest mite, en què hi ha un Narcís, que es descriu cregut tal com és en aquest mite. Hi havia un jove noi que era admirador seu, Aminias, però Narcís no volia el seu afecte, pel qual li va enviar una espada perquè es matés a si mateix, i així o va fer. En morir, Aminias va maleir a Narcís i que mai trobes l'amor. Àrtemis va respondre al seu desig fent que Narcís s'enamorés del seu reflex.
Una curiositat és que la paraula narcisista, prové d'aquest mite, es defineix com una qualitat d'una persona en que té exageradament egocentrisme, és a dir que només pensa en si mateix i no té empatia per les altres persones, tal com és Narcís.