EL NOSTRE CINEMA ACTUAL COM ERA A L'ANTIGA GRÈCIA?

Les pel·lícules i el cinema és un dels nostres entreteniments més comuns i que més utilitzem a la nostra vida quotidiana, si el comparem amb com era a l'antiga Grècia tenen poc en comú, però sí que podem trobar algunes semblances en la seva finalitat i l'impacte cultural.

El que és aquí el cinema, allà era el teatre.

1. Teatre a l'antiga Grècia:

- Tragèdies i comèdies: Les formes principals del teatre eren les tragèdies i les comèdies que parlaven de temes humans universals, sovint relacionats amb déus, herois i la vida quotidiana.

- Escenaris i amfiteatres: Les obres es representaven en grans amfiteatres a l'aire lliure, amb un escenari central i un gran espai pel públic, similar als cinemes actuals pel que fa a l'espai comunitari.

- Actors: Només els homes actuaven i sovint interpretaven múltiples papers incloent els femenins utilitzant màscares i vestits per canviar de personatge.

2. Similituds amb el cinema actual:

- Narrativa i temàtica: Tant el teatre grec com el cinema modern utilitzen històries per explorar la condició humana, conflictes emocionals, dilemes morals i situacions temàtiques.

- Tecnologia i efectes especials: Encara que el teatre grec utilitzava mecanismes senzills alguns són similars amb els actuals.

- Funció social: El que tenen en comú amb aquest tema és que tots dos serveixen com a mitjans d'entreteniments, educació i reflexió social. A més a més el teatre grec també educava en l'àmbit religiós.

3. Diferències clau:

- Tecnologia: Evidentment, el cinema actual és molt més avançat tecnològicament amb l'ús de càmera, edició digital, so, efectes especials i projecció en pantalles grans.

- Accés i distribució: El cinema permet la distribució massiva i global de les pel·lícules, a diferència del teatre grec que era una experiència local i temporal.

- Durada i format: Les obres teatrals gregues acostumaven a durar diverses hores, mentre que les pel·lícules durant entre 90 a 3h. A més a més que les pel·lícules ofereixen una experiència narrativa visual continua, per l'altra banda el teatre depèn mes de la presència en viu i de la interpretació física dels actors.

En resum, el cinema actual i el teatre de l'antiga Grècia són diferents en molts aspectes pràctics i tecnològics, però tots dos comparteixen la intenció de narrar històries significatives i oferir una experiència compartida al públic.   

Foto creada per IA

Caterina Cuspinera Masclans 
4t ESO

Comentaris

Martina Pareras ha dit…
Molt bona entrada! M'ha agradat molt com ens has explicat de manera clara les diferències i similituds entre el teatre grec antic i el cinema actual. Tot i això, volia afegir-te que les representacions dramàtiques d'Atenes eren esdeveniments de gran importància social, ja que a l'antiga Grècia el teatre tenia un fort objectiu educatiu. Aquestes representacions es portaven a terme durant les festes de Dionís i eren organitzades com a concursos on es donaven premis als poetes (director i autor), al coreg (ciutadà ric que pagava les despeses de l'obra) i al protagonista. Durant aquestes festivitats cada dia es representaven quatre o cinc obres.
Tigist Masllorens ha dit…
Que interessant Caterina! Sabies que les màscares utilitzades pels actors no només ajudaven a identificar els diferents personatges, sinó que també tenien una funció pràctica? Estaven dissenyades per amplificar la veu dels actors. Aquest efecte es creava gràcies a la forma de les màscares, que actuava com una mena de megàfon primitiu, permetent que la veu dels actors arribés clarament a l'audiència, fins i tot als espectadors situats a les parts més altes dels grans amfiteatres. Aquesta tècnica innovadora mostra com els grecs ja estaven pensant en maneres d'optimitzar l'experiència auditiva del públic, similar a com avui en dia es fa amb els sistemes de so avançats en el cinema.
Ho he trobat molt interessant per això et deixo aquesta informació extra.
Aina Garcia ha dit…
Que interessant Caterina! No m'havia parat a pensar en aquest tema. Una de les tràgedies més reconegudes del teatre grec és Antigona, segur que la coneixes. Antigona és la portagonista i vol enterrar al seu germà caigut durant la guerra tot i la llei que li ho impedeix. És vertiat que, com tu has ben explicat, parla sobre temes humans universals, en aquest cas seria la mort i les lleis del estat i també esta relacionat mab els deus i a més, és curios perquè també esta relacionat amb la mitologia grega que és el que li afageix aquell punt de tragèdia i drama
Gil Claramunt ha dit…
Molt bona entrada! M'ha agradat molt com has relacionat el teatre antic romà amb el cinema actual, tenin en compte que pertanyen en segles molt diferents i llunyants. Aquests tenen una conecció directe i la finalitat d'entretenir als ciutadants també és la mateixa, ara sí la tecnologia no es pot comparar. Això també es mostra com els romans feien grans obres d'entreteniment amb pocs recurços técnics i com aquestes eren molt importants per distreure a la gent fos de la classe social que fos.
Com a curiositat es considera que el primer teatre romà que es va construir va ser el teatre de Pompeia l'any 55 a.C. i gràcies a aquest es van construïr molts altres teatres per tot l'Imperi Romà.

Moltes gràcies per la teva explicació!!!
Caterina Cuspinera ha dit…
Moltes gràcies per tots els comentaris! Jo també he trobat molt interesant aquest tema i he pogut conèixer i investigar més.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES