Segurament molta gent es pensa que l'important de la bellesa en l'Antiga Grècia era l'exterior, és a dir com et veies físicament. Però a part de ser així, també hi havia una cosa imprescindible, la bellesa de l'ànima, un ésser humà havia de tenir una ànima bella i bonica, igual que també havia de tenir un cos harmònic i agraciat. Així doncs, anem a descobrir quin era el veritable concepte de bellesa, i anem a veure si concorda amb els estàndards de bellesa que tenim en l'actualitat.
Des del Renaixement, les obres d'art i poesia Grega i Romana han tingut molt en compte la bellesa estètica, i gràcies a això nosaltres hem agafat una mica d'aquest concepte de bellesa, així doncs, creieu que els de l'Antiga Grècia veien bellesa on la veiem nosaltres avui en dia? Com ha anat evolucionant i com s'ha anat modelant aquesta manera de veure la bellesa?
CÀNON DE BELLESA GREC
El cànon de bellesa a Grècia es basava bàsicament en l'harmonia i les matemàtiques. Entrant en la paraula matemàtiques, hi trobem la simetria, pels grecs era un símbol de bellesa i perfecció. Va existir un escultor anomenat Policlet, ell va desenvolupar l'ideal de bellesa, això es coneix com la "divina proporció", aquest consistia en que el cos havia de mesurar 7 vegades el cap, això es pot veure reflectit en les escultures de a partir del segle IV aC..
Copia Romana del Dorífor - Policlet
COM ERA UN HOME I UNA DONA IDEAL EN L'ANTIGA GRÈCIA?
Els estàndards de bellesa de l'antiga Grècia es dividien en gèneres, el masculí i el femení.
La dona ideal o perfecte de l'època era prima, però amb malucs amples i cuixes bastant grosses, cabell ondulat, els pits bastant petits, ulls grans, el nas afilat i la galta i la boca ovalada.
En canvi, els homes ideals o perfectes eren amb cossos alts, atlètics i musculosos, cames llargues, el nas i la mandíbula poderosa, ulls amples i boca petita.
Els grecs cuidaven molt els seus cossos, i per això no els hi agradava la grassa, volien un cos amb forma.
Campaspe - Auguste Ottin
COM HO RELACIONEM A LA ACTUALITAT?
Avui en dia perduren moltes de les característiques que havia de tenir un cos ideal en el nostre cànon de bellesa, ja que es busca que els cos sigui atlètic i prim a partir de l'exercici físic i la bona alimentació.
En conclusió, els de l'Antiga Grècia si que veurien bellesa on la veiem nosaltres, segons el cànon que tenim a la nostra societat.
Encara perdura aquesta preocupació de tenir un cos "perfecte" a la societat en la que vivim, i encara que no hi ha res de dolent en voler cuidar el teu estat físic, cal recordar que la bellesa és una cosa molt subjectiva.
Tot i que existeixin alguns canons de bellesa que sobretot s'han estès mitjançant la publicitat i els mitjans de comunicació, cal recordar que cadascú és perfecte a la seva manera.
Tot seguit us deixo un vídeo que amplia la informació de Policlet i la seva teoria:
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li. La monumentalitat estava expressada sob
Comentaris