RITUALS FUNERÀRIS

El ritual d'enterrament a l'antiga Grècia començava el mateix dia de la mort. El funeral començava a casa del difunt si era possible. Se'l cridava tres cops per assegurar-se que estava mort i per donar la seva mort per totalment confirmada, se li tancaven els ulls. Seguidament, la família del difunt, per assegurar-se de que la seva ànima no s'escaparia, li feien un últim petó. Les dones més properes a la víctima netejaven i perfumaven el cadàver, i era a la boca on hi posaven una moneda d'or, la qual representava que la víctima l'hauria de fer servir per pagar-li a Caront per arribar en el més enllà:

Les dones i el culte al mort.

Caront (personatge de la mitologia grega), fill de Nyx i i Erebus, tenia els ulls grisos. Aquests feien referència a la mort, ja que ell era el barquer encarregat de transportar les ànimes, que havien d'anar a l'Hades, mitjançant una barca la qual conduïa ell cap al més enllà. Cobrava una moneda d'or a totes aquelles ànimes que volguessin travessar el riu. Aquelles ànimes que no podien pagar-se el viatge ja que la seva família no havia col·locat la moneda d'or sobre la boca, sigués perquè la família era pobre o qualsevol motiu, deixava a les ànimes a l'altre cantó del riu durant centenars d'anys fins que un dia decidia transportar-les de franc.

Caront traient la moneda d'or per cobrar el viatge al més enllà.

Encara que la família fos d'un gran poder econòmic, estava prohibit rodejar el cadàver de les possessions més valuoses, només estava permès rodejar-lo de les corones que el difunt havia rebut en vida. A més a més, el rodejaven a base de flors com a simbolisme de l'estima de la família.

Per a anunciar que dins la casa hi presenciava un mort, es col·locaven branques d'avet o xiprer i com a senyal de dol no encenien foc fins la casa. 

Per transportar el cadàver al lloc d'enterrament, es posava dins d'una caixa de fusta oberta la qual era carregada per la pròpia família. 

Abans dels finals del segle I, el funeral se celebrava a la nit on l'única llum que il·luminava l'esdeveniment era la llum de les torxes. Les torxes eren símbol de desgràcia. Posteriorment, es comencen a fer les celebracions de dia però a aquestes no hi podien assistir nens, suïcides ni indigents.

La humatio era essencial. Consistia en llançar terra sobre el cadàver per simbolitzar una inhumació o una incineració. 

Per a les persones que havien estat a prop del cadàver, se'ls hi feia una purificació. Abans de la sepultura, es netejava la tomba i es netejava amb aigua als assistents del funeral.

Els nou dies seguits del funeral, es feien un seguit de "celebracions" les quals acabaven en dinars on es sacrificava un animal i la seva sang era oferida als avantpassats del difunt, als Déus i al difunt per a divinitzar l'ànima d'aquest últim.

A la tomba hi havia un conducte que enllaçava l'exterior amb l'interior de la tomba. Aquest conducte era utilitzat per a dipositar-hi ofrenes com: pa, vi, fruites, raïm, pastissos i diferents tipus de flors.

Helena Osset Canal

1r Batx