SÍSIF: COM SER IMMORTAL
Des de temps remots, la humanitat s'ha preguntat quina és la font de la vida eterna. Els grecs també, i aquesta és una història que ens explica les peripècies d'un rei que volia evitar la mort, Sísif.
EL MITE
Sísif va ser el fundador i el rei d'Efira. Era fill d'Èol i d'Enàrete, i es va casar amb la plèiade (nimfa filla d'Atlas i Plèione) Mèrope. Hi ha llegendes que diuen que va ser pare d'Odisseu amb Anticlea (que més tard es va casar amb Laertes).
 |
| La imatge més famosa de Sísif: empenyent la roca |
Sísif tenia fama de ser el més astut dels homes, i no tenia cap interès a morir. Quan va arribar l'hora, Hades va sospitar d'ell, i quan va enviar Tànatos a buscar-lo, li va donar uns grillons especials. Tot i així, quan Tànatos es va presentar a casa de Sísif, ell el va aconseguir enganyar i va acabar encadenant Tànatos i el va tancar a dins un bagul. Com que Tànatos no feia la seva feina, la gent no moria. Ares, el déu de la guerra, va començar a sospitar, i va descobrir que Sísif tenia el déu de la mort encadenat. El va alliberar, i Tànatos va portar el rei a l'Inframón. Tot i així, Sísif encara no havia acabat els seus recursos. Abans de morir, li va dir a la seva dona que quan ell marxés no li fes cap ritual funerari, ni el sacrifici habitual als morts. Així, quan va arribar a l'Inframón, va suplicar a la deessa Persèfone, dona d'Hades, que li deixés tornar a la superfície per poder renyar a la seva dona per no aplicar els rituals. Quan va arribar a Corint, va refusar de qualsevol manera retornar a l'infern, fins que Hermes l'obligà a tornar-hi a la força.
Amb tot el que havia passat, Hades estava realment enfadat amb ell, el va enviar als camps del càstig, i va ser obligat a empènyer una pedra enorme i pesant fins a dalt d'una muntanya, però cada vegada que estava a punt d'arribar al cim, la pedra rodolava fins a baix de tot i Sísif havia de tornar a començar.
ALBERT CAMUS I EL MITE DE SÍSIF
Albert Camus va fer un assaig filosòfic, anomenat "El mite de Sísif", en el qual reflexiona sobre el càstig absurd que els deus van imposar a Sísif, i a partir d'aquí exposa que és tan sols una metàfora de l'absurditat de la vida humana.
Albert Camus va fer un assaig filosòfic, anomenat "El mite de Sísif", en el qual reflexiona sobre el càstig absurd que els deus van imposar a Sísif, i a partir d'aquí exposa que és tan sols una metàfora de l'absurditat de la vida humana.
Maria Erra
1er Batx
Comentaris
També, molt recentment, un professor nostre va fer referència al final d'aquesta història, i m'ha resultat familiar, tot i que m'ha agradat més llegir-la sencera per tal de saber-ne més detalls.
Quant al vídeo, encara que la noia que parla ho fa molt de pressa, els dibuixos m'han ajudat a comprendre d'una manera diferent aquest mite.
Una entrada molt interessant, Maria.
El mite de Sísif és, sens dubte, un bon exemple per exposar que la mort sempre ha estat un dels temes que més han envoltat a la humanitat i sempre s'han tingut dubtes sobre com hauria de ser aquesta mort. Sísif, per la seva banda, és una representació d'aquest gran dubte que va ser, (serà) i és per les persones que configurem aquest planeta.