GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (I): LETO

Escrita per -
Tots ens estimem la nostra mare. Ens va tenir nou mesos a la panxa i sempre ens ha cuidat. Ara bé, les mares de la mitologia grega tenien més problemes. Un primer exemple és Leto.

UNA ALTRA AMANT DE ZEUS
Leto amb Àrtemis i Apol·lo
És conegut per tots que Zeus ha tingut infinites amants al llarg de la història. Una d'elles és Leto, filla dels titans Ceos i Febe. Quan aquesta va quedar embarassada de Zeus, Hera, dona de Zeus, com que no podia castigar-lo a ell, ja que era el rei dels déus, va decidir castigar a Leto. Va fer que no podia parir en cap lloc ancorat a la Terra. Tot i així, Leto va descobrir una illa flotant, Delfos. La titànida va convèncer a les nimfes de l'illa perquè pogués infantar allà. Així doncs, Àrtemis, deessa de la caça va néixer, i nou dies més tard va néixer Apol·lo, déu de les arts, la medicina i els arquers. 
Hi ha llegendes que ens diuen que Hera també va segrestar a Ilíata, deessa dels parts, perquè Leto no pogués tenir els nens. També hi ha llegendes que diuen que Hera va obligar a Leto a fugir a la terra dels Hiperboreals, els gegants de gel, transformada en lloba.

HISTÒRIA DE NÍOBE
Si penseu que Leto ho va passar malament, teniu tota la raó. Ja n'hi havia prou, com perquè després es riguessin d'ella. Aquesta és la història de Niobe. Níobe era filla de Tàntal, que estava condemnat a l'inframón, sense menjar ni beure. S'havia casat amb Amfíon, amb qui era reina de Tebas. Tenien set fills i set filles, tots molt bells, i en ells basava la seva felicitat. Níobe ho tenia tot, però el seu orgull la va portar per mal camí. Quan estaven celebrant les festes per Leto, Àrtemis i Apol·lo, va dir a tothom: "Per què venereu a Leto si només va tenir dos fills? Jo en vaig tenir catorze!". Leto ho va sentir i va enviar a Àrtemis i Apol·lo a matar les set filles i els set fills de Níobe, respectivament. Amfió, per la tristesa i la desesperació es va suïcidar, i Níobe, traumatitzada per la desgràcia, es va quedar quieta allà, i es va transformar en una roca, però dels seus ulls van continuar caient llàgrimes, que es van convertir en un manantial.


Maria Erra
1er Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Els mites són una visualització de la realitat imaginària de molts aspectes de la realitat i una bona exemplificació d'això és aquest mite. La família, una figura cabdal durant l'època de l'Antiga Grècia, és la protagonista d'aquest mite que té com a personatge principal a Leto.
27 d’octubre del 2017, a les 13:02
Helena ha dit…
Si arribessim a comptar els fills que ha arribat a tenir Zeus amb totes les amants que ha tingut, el nombre seria interminable. Creus que l'influència dels mites sobre la civilització grega ha prosperat fins als nostres dies? Creus que la seva concepció de l'amor pot arribar a ser semblant en alguns aspectes a la nostra? Suposo que es movien més per passions i impulsos que no pas per racionalitat, i potser aquest també és el nostre problema.
10 de novembre del 2017, a les 20:19
Unknown ha dit…
Ostres Helena, aquesta és una gran reflexió! Jo penso com tu, crec que encara ens movem per passions. Si ens hi fixem, encara perdura la idea que si un home té moltes amants, és genial, tal com Zeus, però si és una dona, és molt mal vista, tal com podem veure amb el final tràgic de Leto.
12 de novembre del 2017, a les 16:06
Unknown ha dit…
Molt interessant la història tenint en compte que Leto és més coneguda per ser la que donà el nom al riu de l'inframon, el Leteu. Tot i així la seva història ens mostra com normalment paguen justos per pecadors. Molt bona entrada!
22 de novembre del 2017, a les 13:19
Bruna Villegas ha dit…
Sembla que mai s'acabi el nombre de fills que Zeus tingué amb les seves amants. M'agradaria afegir que Àrtemis, filla de Leto i Zeus i deessa de la caça, és tan àgil i bona en la seva feina que ha lluitat amb rivals com ara el tità Atlas. Bona feina!
14 de gener del 2019, a les 10:44
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació