PIGMALIÓ: COM TROBAR LA PARELLA PERFECTA
No us heu preguntat mai si mai trobareu l'amor? I, quan el trobeu, serà aquella la persona adequada? No seria més fàcil que ens creéssim el company perfecte? El mite de Pigmalió ens parla precisament d'això, i és un dels mites més famosos de la mitologia grega.
EL MITE
Pigmalió era un escultor grec de Xipre. Després de sentir-se disgustat amb algunes dones del seu poble, va perdre l'interès en les dones, i les evitava sempre que podia. Altres versions del mite diuen que les dones no li havien agradat mai (ni els homes).
 |
| Pintura de Pigmalió i Galatea |
En tot cas, les veia com a criatures defectuoses, i no hi volia tenir cap relació. Tot i així, ell continuava admirant la bellesa humana, així que va decidir crear-se ell mateix la seva dona perfecta. La va fer de marfil, i li va posar Galatea. Hi va posar tanta inspiració i passió, que Galatea va resultar la dona més bella del món. Quan va acabar de polir-la, doncs, no va poder evitar enamorar-se d'ella. L'acariciava, li feia petons i li parlava tots els dies, com a una parella de veritat. Li portava regals que pensava que li podrien agradar i la vestia amb roba fina, li posava anelles i collarets i fins i tot arracades. És tota una ironia que s'enamorés de l'única dona que no el podia estimar, quan ell havia odiat tant a les dones.
Aquest amor tant intens i pur va impressionar a Afrodita, deessa de l'amor i a bellesa. així que quan Pigmalió va anar a sacrificar un toro al seu temple, ella va decidir fer alguna cosa. Quan Pigmalió va tornar a casa, va descobrir el que havia fet Afrodita. Li havia donat vida a Galatea.
Pigmalió i Galatea es van casar, i ell mai es va oblidar d'agrair a Afrodita tot el que havia fet per ells. La deessa va beneir el casament, i més tard van tenir una filla anomenada Pafos.
La figura mitològica de Pigmalió va donar lloc a la idea que les expectatives sobre les persones, coses, situacions i fins i tot nosaltres mateixos tendeixen a convertir-se en realitat, com les expectatives de Pigmalió sobre Galatea es van complir.
Rosenthal i Jacobson van fer un experiment. Van agafar varis alumnes a l'atzar d'una classe normal i els van dir als seus professors que tenien altes capacitats. Al final del curs, aquest grup d'alumnes, tan normals com els altres, van treure millors notes. Això ens demostra que les expectatives que els professors tenien sobre ells ja era alta, i això els va permetre progressar més.
Maria Erra
1er Batx
Comentaris
Per cert, aquest article és molt interessant! Bon treball!