ELS ESCLAUS A L'ANTIGA ROMA
Poderosos gladiadors, jornalers, prostitutes o fins i tot narradors i mestres, tots tenen una cosa en comú, la majoria d'ells eren esclaus. Igual que a gairebé totes les societats antigues, a Roma va existir l'esclavitud en tots els períodes de la seva història i a tota l'extensió de territoris que dominava.
Tanmateix l'ús massiu dels esclaus com a mà d'obra i un percentatge molt gran del total de la població -els dos trets que caracteritzen una societat i una economia esclavista- solament es donaven en la Itàlia romana a partir de les conquestes II a.C. -i en la resta de pobles de l'antiguitat només a Atenes. En la resta de l'Imperi Roma només la mà d'obra de l'agricultura o les manufactures era majoritàriament lliure o era subjecte a diversos sistemes de dependència segons els usos locals (equiparables als serfs medievals).
Els esclaus o servi ocupaven la posició més baixa de l'escala social romana, una societat molt jerarquitzada, amb classes i rols molt marcats gairebé impossibles de trencar. Però si l'esclau ocupava el pitjor lloc en la societat romana. era al mateix temps, un element imprescindible per a la seva supervivència. Molts autors parlen d'ells com ''la base de l'economia romana'': el seu sistema productiu depenia en gran mesura d'ells, fins al punt que l'esclavitud mai va ser abolida a Roma. En la mentalitat de l'època era un fet social i econòmicament necessari i acceptable.
De fet, més o menys inhumana, l'esclavitud ha format part de la història de la humanitat fins fa molt poc temps, per no parlar de situacions que se segueixen donant, lamentablement, en l'actualitat.
Una cita ens diu: "El món antic té com a base una economia de tipus esclavista, i Roma no anava a ser menys [...] Però l'esclavitud no era sempre tan inhumana com ho pot semblar i està plena de matisos".
Les guerres i conquestes de la poderosa Roma era la font principal -encara que no l'única- d'esclaus per als ciutadans. En les conquestes els romans arribaven a esclavitzar poblacions senceres com a càstig si havien oposat resistència. La reproducció de la mateixa població esclava, els fills de les esclaves anomenats uernae neixien i creixien esclaus. Els infants abandonats eren sovint recollits i criats com a esclaus.
Mercat d'esclaus a Roma. Jean-Léon Gérôme
A Roma, al contrari de la societat grega, l'esclau era una propietat, un objecte sense drets, del qual es podia exigir qualsevol cosa, des de treball fins al sexe.
L'ESCLAVITUD EN EL DRET ROMÀ
El dret romà assimilava els esclaus a qualsevol tipus de possessió i els definia com a ''instruments amb veu'' (instrumentum uocale). Un esclau només podia esdevenir lliure si el seu amo així ho decidia.
Llevat d'excepcions els esclaus gaudien d'una relativa llibertat a les ciutats. També podien viure amb parella i formar una família, però sempre sota la formula del concubinat (al no ser ciutadans no podien unir-se en matrimoni) i sent conscients que els seus fills es convertirien en esclaus al néixer.
En l'escalafó més alt es trobaven els esclaus amb algun tipus de formació: metges, comptables, etc. Eren els que gaudien d'una vida més plàcida tot i no tenir cap dret com a ciutadà.
No obstant això, és curiosa la multiplicitat de circumstàncies que envoltaven l'esclavitud a l'Antiga Roma: mentre uns només podien recórrer a la rebel·lió, molts altres van tenir una vida més que acceptable en una societat com la romana.
Les guerres i conquestes de la poderosa Roma era la font principal -encara que no l'única- d'esclaus per als ciutadans. En les conquestes els romans arribaven a esclavitzar poblacions senceres com a càstig si havien oposat resistència. La reproducció de la mateixa població esclava, els fills de les esclaves anomenats uernae neixien i creixien esclaus. Els infants abandonats eren sovint recollits i criats com a esclaus.
Mercat d'esclaus a Roma. Jean-Léon Gérôme
A Roma, al contrari de la societat grega, l'esclau era una propietat, un objecte sense drets, del qual es podia exigir qualsevol cosa, des de treball fins al sexe.
L'ESCLAVITUD EN EL DRET ROMÀ
El dret romà assimilava els esclaus a qualsevol tipus de possessió i els definia com a ''instruments amb veu'' (instrumentum uocale). Un esclau només podia esdevenir lliure si el seu amo així ho decidia.
Llevat d'excepcions els esclaus gaudien d'una relativa llibertat a les ciutats. També podien viure amb parella i formar una família, però sempre sota la formula del concubinat (al no ser ciutadans no podien unir-se en matrimoni) i sent conscients que els seus fills es convertirien en esclaus al néixer.
En l'escalafó més alt es trobaven els esclaus amb algun tipus de formació: metges, comptables, etc. Eren els que gaudien d'una vida més plàcida tot i no tenir cap dret com a ciutadà.
No obstant això, és curiosa la multiplicitat de circumstàncies que envoltaven l'esclavitud a l'Antiga Roma: mentre uns només podien recórrer a la rebel·lió, molts altres van tenir una vida més que acceptable en una societat com la romana.
4t ESO
Comentaris
Jo era d'aquelles persones que tenia una idea equivocada sobre els esclaus, no sabia que jornalers, mestres, narradors eren considerats esclaus, ja que com molt bé dius tu, ser esclau no només significava estar sotmès a feines dures sense parar.
Ara jo penso que a ningú de nosaltres en aquella època ens hagués agradat ser esclau igualment que no fos una idea tan tant dura com ens pensem.