EL MITE DE L'ANDROGIN

Escrita per -
Tots hem sentit alguna vegada l'expressió de "trobar la teva mitja taronja" però, sabem realment d'on surt tal expressió?
 

Per fer-ho necessitem buscar en la obra "El banquet" de Plató, concretament al capítol on parla Aristòfanes. En aquesta exposició introdueix el mite on relata que anys enrere la terra estava habitada per persones "esfèriques". Aquestes tenien dues cares sobre un coll circular, quatre orelles, dos òrgans genitals, quatre braços i quatre cames, és a dir, venia a ser com dues persones enganxades mirant a sentits oposats. 



Aleshores existien tres sexes i no dos com en l'actualitat: el masculí (els dos cossos eren d'home), el femení (els dos cossos eren de dona). Així doncs, també existia un tercer el qual participava dels dos sexes. Aquest sexe combinava home i dona. Els homes eren originalment descendents del sol, les dones ho eren de la terra i finalment els andrògins ho eren de la lluna ja que aquesta forma part tan com del sol com de la terra. 
Androgin, cos format per dos éssers
Aquests éssers disposaven de molta força i l'arrogància i orgull d'aquests van comportar a crear una rebel·lió i van intentar pujar al cel i lluitar contra els déus. Després de molts dubtes per decidir quin càstig rebrien tots ells (i és que no podien extingir-los a tots perquè es quedarien sense espècie), Zeus va finalment decidir que per sotmetre'ls els dividirien a cadascú d'ells amb el seu llamp, convertint-los així en éssers incomplets i condemnats a desitjar la unió amb la seva meitat perduda per sempre més. Tot i això, va prometre que si tornaven a deshonrar-lo els tornaria a dividir en dos.


Zeus va ordenar a Apol·lo que els girés el cap cap a el sentit que havien estat dividits perquè poguessin així contemplar la seva debilitat i es tornessin més honestos.


Els humans, però, tenim la possibilitat de trobar-nos, i quan passa això, per atzar, aquestes dues meitats s'uneixen per l'amistat i l'amor sense poder ser separats mai més i romandre així tota una vida.


Amb aquest mite podem veure també la mentalitat oberta dels antics grecs, i és que ells acceptaven totalment als homosexuals a diferència de la societat medieval basada en una mentalitat totalment teocèntrica.



Aquí us adjunto un vídeo on s'explica i es descriu detalladament aquesta història de l'androgin.




Maria González Duch
1r Batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Molt bona entrada Maria! M'ha sobtat l'ho dels sexes, ja que actualment és totalment diferent.
6 de juny del 2016, a les 11:08
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació