L'ANY NOU ROMÀ

Escrita per -
Els romans no celebraven l'any nou el mateix dia que nosaltres perquè creien que el dia 1 de gener no es produïa cap canvi a la natura que pogués significar un nou començament d'any.  Els romans celebraven l'any nou al març (martius)
que és un més que introdueix la primavera. 
I què passava al gener? Era el mes on els cònsols assumien el govern. Així doncs encara que el gener no fos el primer mes del any seguia sent un mes molt important.


El calendari romà era com el calendari lunar:

Martius, Aprilis, maius, iunius, quintilis, sextilis, september, october , november, december , januarius i februarius.
Part d'un calendari romà
Ho celebraven de la següent manera:
Primer de tot es banyaven i realitzaven purificacions. També netejaven i tiraven aigua beneïda a la casa, canviaven els mobles vells i intentaven netejar la seva consciència. Normalment és regalaven una moneda que apareixia Jiano Bifronte , que representava el pas del temps i els dolços.



Jiano Bifronte
Us desitjo un bon any nou a tots els seguidors i companys d'aquet bloc, esperem que aquest 2016 porti molta felicitat i que el bloc segueixi ensenyant-nos coses sobre els més antics i les nostres arrels!!

 Sara López
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Hola! Molt curiós, no sabia que els romans celebraven l'any nou a març, perquè pensava que no feien cap festa per aquell dia. I també m'ha agradat saber detalladament la cerimònia que es feia.
28 de gener del 2016, a les 19:55
Eva Bujons Cudinach ha dit…
Sigui com sigui tots celebrem el fi d'any/any nou d'una manera o altra sigui el dia i mes que sigui. Curiós saber el que feien ells, aquesta tradició de regalar-se monedes o canviar mobles vells, feien moltes coses per començar l'any amb un bon peu!
13 d’octubre del 2016, a les 20:38
Karina Szabo ha dit…
No en tenia ni idea que els romans celebressin cap d'any al Març. Es notava l'efecte de la religió en la societat, ja que es purificaven, tiraven aigua beneïda i intentaven netejar la seva consciència, no com ara nosaltres que el que més ens interessa és la gresca. Molt bona feina!
13 de febrer del 2019, a les 21:54
Gina Rodrigo ha dit…
És impressionant com una cosa tant senzilla com el calendari pot evolucionar tant per influència de la religió!
1 de desembre del 2021, a les 16:24
Mercè Vila Valentì ha dit…
Em sembla molt interessant el seu diferent any nou, però tinc un dubte. Perque consideraven la primavera com l’estació per canviar d’any i no el pas de l’estiu, tardo…etc
M’ha semblat una entrada molt curiosa i nova, ja que no en tenia ni idea.
24 de gener del 2024, a les 15:33
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació