HADES

Hades era el déu de la mort, que regia el regne dels morts. Aquest era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus i Posidó, que tenien el poder sobre el cel i el mar, ell en canvi tenia el poder del món que no es veu.

El món dels morts dels grecs es representava com un regne sota terra. Aquests creien que després de la mort, les ànimes dels morts primerament anaven aquest regne amb Hermes que s'encarregava de guiar aquestes ànimes. Després, Caront s'encarregava de portar-los amb la seva barca a través de les aigües de llacuna Estígia, que separava el món dels morts amb el dels vius. Però Caront només feia aquest viatge a canvi d'una moneda anomenada òbol. Qualsevol mort que no fos enterrat amb el òbol en els llavis vagaria per la terra sense descans. En la seva arribada, els morts es sotmetien al judici de tres personatges: Minos i Radamantis, els antic reis de Creta i Èac i l'antic rei de Egina. Després de això la majoria dels morts quedaven desposseïts dels seus cossos i emocions, sense consciència humana en aquest nou lloc per a ells. Més tard, un cop havien begut l'aigua del pou de Letos, perdien la memòria de la seva existència en la terra.   

Hi havia excepcions a l'hora de viure junt a Hades. Aquells que s'hagessin distingit per les seves virtuts i la seva justícia podien viure en una espècie de paradís que s'anomenava Elisi o Camps Elisis. Es tractava d'un privilegi per a molt pocs.

Després hi havia el Avern era lo mes semblant a l'infern i estava en la zona més profunda i fosca del Hades. Allà hi anaven els que havien comès crims horrorosos. No hi havia escapatòria possible, qualsevol que intentés fugir es convertia en presa del terrible gos de tres caps Cèrber. 

Tot i que el déu no tenia fama de ser especialment cruel o malvat, la superstició feia que ningú s'atrevís a pronunciar el seu nom, que significava "el invisible". I se li atorgaven diferents noms, per exemple els romans l'anomenaven Dis.

Hedes estava casat amb la jove Persèfone, filla del seu germà Zeus i de la seva germana Demèter. Zeus li va prometre que tindria a la seva filla com a dona sense el consentiment de la mare. Quan la nena fou reptada mentre recollia flors, el seu crit se sentí per tot arreu, però la mare no va poder fer res perquè no se l'emportessin al regne de l'obscuritat. Deméter va fer tot el possible per recuperar a la seva filla, però Hades no estava disposat a cedir. Però finalment, Zeus decidí que la jove passaria part de l'any amb la seva mare i l'altre part amb el seu espòs. Amb aquest mite els grecs explicaren la successió de les estacions. Quan estava amb la seva mare la terra produïa bones collites donat al bon humor de Demèter, la deessa de l'agricultura. I quan estava amb Hades, els plors de la mare consumien la terra amb desolació. 

Bust d'Hades, copia romana després d'un original grec.

Regne d'Hades. Caront guiant la seva barca.

Aquí us deixo un vídeo sobre la història d'Hades i Persèfone:



Melina Maschio
1r Batx