LA FAMÍLIA ROMANA
Matrimonium (matrimoni), per celebrar-ho s’havia de complir unes condicions. Perquè es puguin casar, la parella, havia de tenir papers romans, i per tant, els esclaus i els estrangers n’eren exclosos. A part dels papers, havien de tenir aprovació de patres familiarum, perquè el que passava molt sovint, és que els pares des de la infantesa, ja tenien triat futura parella dels seus fills.
2. NUPTIAE
Per un matrimoni legal, la cerimònia de les nuptiae (les noces) no era necessària, però seguint les normes tradicionals i el seu fet de ser sagrat, el que feien es que les famílies ho celebraven amb una festa molt gran.
Sponsalia (els esponsals), això es celebrava abans del dia del casament, que representava que el seu prometatge era oficial, per això es intercanviaven d’un anell d’or, que es col·locava a la mà esquerra al dit anular. La vestimenta de la núvia era molt simple amb una túnica blanca, un vel groc i en al cap una corona de flors.
També el que es feia moltes vegades era firmar tabulae nuptiales (contracte del matrimoni), però tot això davant de les vistes dels testimonis. A continuació, una matrona, ja casada, com a símbol de fidelitat els unia les mans.
En acabar la cerimònia tots tenien lloc en cena nuptialis (banquet), i un cop acabat, al vespre, es feia un simulacre de la núvia, caminant pels carrers, a casa del marit, els acompanyats cridaven, explicaven acudits i fins hi tot cantaven. A casa seva nova, la núvia entrava en els braços dels amics del seu marit. mal averany que ensopegués amb el llindar. Els acompanyaven fins arribar en al llit.
També el que es feia moltes vegades era firmar tabulae nuptiales (contracte del matrimoni), però tot això davant de les vistes dels testimonis. A continuació, una matrona, ja casada, com a símbol de fidelitat els unia les mans.
En acabar la cerimònia tots tenien lloc en cena nuptialis (banquet), i un cop acabat, al vespre, es feia un simulacre de la núvia, caminant pels carrers, a casa del marit, els acompanyats cridaven, explicaven acudits i fins hi tot cantaven. A casa seva nova, la núvia entrava en els braços dels amics del seu marit. mal averany que ensopegués amb el llindar. Els acompanyaven fins arribar en al llit.
3. PATER FAMILIAS
Pater familias, és el cap de la família que té un poder anomenat patria potestas, i fent servint aquest poder podia arribar a matar a qualsevol membre de la família, esclaus, fills i en alguns casos la seva dona.
Quan el fill mascle és casat, el seu pare viu a casa del seu fill, però tot i ser un home casat, ha de seguir les normes que dirà ell. Perquè fins a la mort del seu pare haurà dependre en tots aquests fets: tots els diners guanyat pertanyen en el seu pare i no pot disposar lliurament d’ells. Ni tampoc té permís de tancar algun contracte sense el pare i pot arribar ser condemnat a la mort per ell mateix. Difícilment podia fer negocis o carrera política, per si el seu pare no li donava el suport econòmic necessari.
4. MATER FAMILIAS O MATRONA
4. MATER FAMILIAS O MATRONA
La matrona en la família romana tenia un lloc important, ja que era la que estava al costat del ser marit (que moltes vegades ell n’acceptava els seus consells), i era molt respectava per els seus fills i esclaus. Amb la comparació d’una dona grega, la romana tenia més llibertat, ja que podia acompanyar el marit a recepcions i banquets, podia sortir de casa de visites o de compres, però sempre que tingues serventes i un vigilant, al seu costat. La seva feina principal era teixir, finar i tenir cura de casa, però quan eren feines més difícils eren passats al esclaus i les esclaves.
5. FILIUS ET FILIA
Després que el fill nasqués, era posat en els peus del seu pare, i ell el reconeixia alçava en els braços, i si el rebutjava, era tirat en les escombraries, on es moria si ningú no el recollia, per després fer-ho esclau. Normalment en els fill els rebutjaven per les malformacions, per qüestions econòmiques, però això passava més en els cas de les nenes que dels nens. Ho feien més freqüent les classes socials més pobres, ja que no tenien diners per mantenir-los i els rics, per les raons de l’herència.
Però després de ser reconegut, es feia una cerimònia davant l’altar domèstic i després, se li penjava al coll un amulet d’or o una bulla.
5. FILIUS ET FILIA
Després que el fill nasqués, era posat en els peus del seu pare, i ell el reconeixia alçava en els braços, i si el rebutjava, era tirat en les escombraries, on es moria si ningú no el recollia, per després fer-ho esclau. Normalment en els fill els rebutjaven per les malformacions, per qüestions econòmiques, però això passava més en els cas de les nenes que dels nens. Ho feien més freqüent les classes socials més pobres, ja que no tenien diners per mantenir-los i els rics, per les raons de l’herència.
Però després de ser reconegut, es feia una cerimònia davant l’altar domèstic i després, se li penjava al coll un amulet d’or o una bulla.
 |
| Una bulla d'or romana |
 |
| Nen romà amb una bulla |
6. SERVI
Eren persones privades de la llibertat, que es podien comprar i vendre’s com un objecta. Vivien en les cases familiars i la seva feina era destinada al servei dels membres de la família.
 |
| L'esclau romà amb la marca de FUGITIVUS |
De vegades l’esclau intentava fugir (per causa de la feina que feia) del lloc on estava, però si el seu amo el trobava, el castigava de manera que, en el front, amb el foc li feia marca de lletres de Fugitivus.
Mariia Myhal
1r Batx
Comentaris