PROMETEU I PANDORA

Pandora obrint la caixa

Prometeu és el benefactor de la humanitat en la mitologia grega. Era fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene. Segons una tradició fins i tot va ser ell qui va crear els homes, modelant-los amb fang, mentre que el seu germà Epimeteu modelava les bèsties. Prometeu va iniciar el primer sacrifici, en la qual va sacrificar un bou. En va fer dos pilots, al primer hi havia la carn i les entranyes i al segon pilot i havia els ossos i el greix. 

Prometeu va deixar escollir a Zeus quin dels dos munts volia; Zeus va escollir el segon pilot que i constituïa els ossos i el greix, l'altre munt el va donar als humans. Zeus en veure l'elecció errònia va castigar als humans sense foc, així patirien fred i fam. Prometeu en veure la maledicció de Zeus es va compadir i va robar el foc de la farga d'Hefest. Zeus irat pel robatori del foc va ordenar a Hefest que havia de crees una bella figura a imitació de les deesses. 

Tot seguit va encomanar als altres déus que li donessin dons: Afrodita li va infondre l'encís, Atena el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. El seu nom, compost dels mots grecs pan 'tot' i dóron 'regal', fa referència als dons que va rebre de tots els déus o al fet que ella mateixa va ser un regal de tots els déus.  Zeus va oferir-la en matrimoni a Epimateu, ell la va acceptar tot i rebutjar el pensament negatiu respecte els regals de Zeus.

Càstig de Zeus a Prometeu

A casa d'Epimeteu, Pandora va trobar una capsa, incapaç de retenir-se la va obrir i immediatament en van sortir  tots els mals que Prometeu hi havia tancat. Quan va córrer a tancar-la, només quedava dins l'esperança. Des d'aleshores les malalties, el dolor i les calamitats persegueixen la humanitat sense repòs i el seu únic consol és l'esperança. 

Finalment Prometeu va ser castigat per Zeus, i el càstig va ser estar encadenat al mont Caucas, on cada dia una àguila li rosegava el fetge, que li tornava a créixer de nit. Així va restar sotmès a un sofriment perpetu. Al cap dels segles Prometeu va ser salvat per Hèracles, que va matar l'àguila amb les seves fletxes i el va alliberar de les seves cadenes.

Genís González
4t ESO