EL MATRIMONI A ROMA

El matrimoni a Roma era percebut igual com nosaltres ho fem ara. En aquell temps el matrimoni era una activitat econòmica, en la qual s'ajuntaven dues famílies. A més també era l'única manera consumir el matrimoni, i tenir fills.

Abans del casament:

Era un acte privat al qual no podia ser sancionat per cap poder públic, però igualment era obligatori portar testimonis. Perquè aquest enllaç fos vàlid s'havien de reunir una sèrie de condicions: la primera és la pubertat, que eren 12 anys per les nenes i 14 per els nens, la següent era el consentiment del pater familias (si el cap de família s'oposa al casament, aquest no serà vàlid) i el connubium (ser ciutadans romans). Si es reunien totes aquestes característiques de l'enllaç en sortien dos tipus de matrimonis: Cum manu (o ad manus), la dona passava a ser "propietat" del marit, la qual depenia d'ell, i el sine manu, on l'esposa i els seus bens continuaven depenent del pare, i a més servia per proporcionar fills amb el consentiment dels dos però sense necessitat de la unió dels dos. Abans de casar-se el nuvi enviava l'arra a la núvia, l'arra era una certa quantitat de plata o un anell, amb la qual "comprava" la núvia. Després d'això es feia un menjar familiar i es repartien regals. 


Arra
La cerimònia:

Aquesta es feia a la casa del pare, la qual era decorada amb flors. La pronuba (la matrona) unia les mans dretes dels dos nuvis i un nen sostenia una entorxa entre ells que simbolitzava el rei Himeneu. També es feia un sacrifici, normalment d'un bou o d'un porc, si aquest era favorable el matrimoni es podia contraure. Després d'això es firmaven els contractes matrimonials i es feia un sopar a casa de la núvia. A continuació s'acompanyava els nuvis a la seva nova casa, on tres nois portaven també l'ús, una roca i una entorxa d'espines blanques encesa a casa del pare de la núvia. Allà es deixava tot això i la núvia i el nuvi passaven la nit a la seva nova casa. L'endemà la núvia ja es podia considerar matrona.

Moment en què la matrona fa agafar les mans els nuvis i col·loca l'entorxa entre ells

El divorci:

El divorci existia i havia de tenir una d'aquestes raons: podia ser per la mort d'un dels dos, l'home podia casar-se immediatament, però la dona havia de fer un dol de deu mesos. També podia ser per desaparicions (quatre anys sense rebre notícies si el marit era militar), per pèrdua de la ciutadania, per impotència o bé per repudiació d'una de les parts. 
Al principi el divorci era mal vist socialment, però cap al final de la República i en l'Imperi, ja va ser més habitual.

Edu3.cat     
                                               


Per acabar aquí en aquest vídeo es veu una representació d'un casament romà (encara que entremig hi hagi escenes d'una pel·lícula es poden apreciar uns quants dels elements que he mencionat):




Meritxell Masnou 
1r Batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Caram!! Sabies que a Madrid encara es fa aquesta tradicció de portar arres??
Ara entenc moltes coses del casament dels meus tiets!
Alba Masnou ha dit…
Vaja, no en tenia ni idea, que complicat... i sexista. He trobat curiós que simbolitzéssin Himeneu, perquè és un déu grec.
Eva Soler ha dit…
És veu clarament la diferència entre els homes i les dones. Sobretot amb aquesta frase: "l'home podia casar-se immediatament, però la dona havia de fer un dol de deu mesos". Tot i així no sabia que en aquells temps ja hi haguessin divorcis. Molt interessant!
Salutacions, Boiden.
Unknown ha dit…
Sort que ara no necessitem el permis de ningú per casar-nos! Tot i així, seguim conservant bastantes coses iguals en la celebració. Com han dit l'Alba i l'Eva, jo també estic d'acord en que eren molt sexistes.
Unknown ha dit…
He trobar molt curiós que les dones, quan es moria el seu marit havien de fer un dol de 10 mesos, en canvi, fa molts anys quan a una dona se li moria l'home també havia de fer un dol vestint de negre durant molt temps.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES