ARACNE

Escrita per -
Enfrontament en el qual es veu
Aracne i Atena
Aracne, filla d'Idmón de Colofón, vivia a Lídia. Ella tenia un gran talent, teixir, que li venia del seu pare ja que havia treballat tota la vida tenyint. Aracne tenia el seu propi taller on era famosa pels seus teixits i bordats. Un bon dia Aracne va fer un gran teixit, un dels millors. 
Tothom en veure aquell teixit deia que ella era la més bona teixint; ella el ser tant orgullosa va desafiar a un duel teixint a Atena, la deessa de la saviesa i de l'artesania. 

Atena el veure la prepotència d'Aracne va baixar a la Terra però disfressada d'un velleta; li va donar un consell: que no es fiqués em els déus de l'Olimp, però ella orgullosa va passar de la velleta i després Atena va deixar veure qui era realment. Va acceptar el desafiament que li havia fet Aracne. Quan van acabar, tothom deia que el teixit d'Aracne era millor que el de la deessa, fins i tot Atena ho deia. Atena va agafar una ràbia que li va donar un cop a la cara de la jove Aracne, ella em por va anar a penjar-se, però Atena es va compadir i abans de que es pengès Atena li va llança una maledicció. La va convertir en aranya i així podria cosir durant tota la vida i de generació en generació.

"Las hilanderas" està considerada una de les obres mestres de Diego de Velázquez. És una pintura a l'oli. Des del 1819 es troba al Museu "del Prado".

Ilustració de Gustave Doré

 representant Aracne després

 de la meladicció d'Atena


 Edu3.cat     
                                               

Genís González
4t ESO

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació