LA DONA ROMANA

La societat romana era patriarcal i això donava lloc a que les dones de l'Antiga Roma no podien emancipar-se en cap moment de la seva vida. Durant la seva infància i fins el dia del seu casament estaven sota l'autoritat d'un parent baró proper. 


Quan es casaven deixaven de formar part de la seva família natural, passaven a formar part de la família del marit i obtenien la classe social del seu espòs. Si el marit moria un tutor, normalment un familiar o un home escollit per ella, passava a tenir l'autoritat sobre la dona igual que la que tenia amb la seva filla. El fet de tenir un tutor els hi garantia una gran llibertat.

Un grup de dones reunides

La dona que havia nascut lliure manava a casa sobre els fills, els esclaus i se li tenia un gran respecte. També supervisava l'educació dels seus fills i no podia sortir de casa sempre que volgués. Habitualment aconsellava al seu marit en els negocis i la política.

Al mateix temps, les dones no podien tenir cap càrrec polític, ni votar, no podien formar part de l'exèrcit, ni tenir negocis, ni propietats, etc.

Les dones llibertes, o esclaves alliberades, es podien casar amb una persona de qualsevol classe social menys les dues més altes.

Dona preparant un perfum

Hi ha una hipotèsi que diu que el nom de la dona era secret que només el sabia la seva família i només el podien pronunciar ells perquè es creia que el nom anava lligat amb el propi cos i que pronunciar-lo equivaldria a un contacte físic.

Les feines femenines eren manuals i sobretot treballaven amb coses de vestir i d'estètica.

Les dones esclaves estaven sota l'autoritat d'un baró i tenien prohibit el casament.

Les dones de l'Antiga Roma estaven més privades que avui en dia però en certs aspectes estaven una mica respectades.

Clara Escarrabill

4t ESO