PARCA

Les parcae eren antigues divinitats itàliques protectores de la gestació i del naixement.Van assimilar les funcions i la personalitat de les Moires gregues.Elles controlaven tots els esdeveniments de la vida des del naixement fins a la mort dels humans, immortals i déus.


Les parques eren:

  • Nona (o Clotó): feia girar el fil de la vida
  • Decima (o Laquesis) : mesurava la vida amb una roda
  • Morta (o Atropos): posava fi a la vida dels humans i escollia la manera de morir de cada persona.

A més, les parques les trobem a altres llocs:
  • Àtropos, les parques o el destí:és una de les pintures negres de Francisco de Goya.
Quadre Francisco de Goya

  • El Cant de la sibil·la que es fa cada any, l'any passat va afegir les parques a la representació:


Aquí us deixo un enllaç de la web on explica tota la informació necessària del cant de la sibil·la

Mireia Cutura
1r Batx

Comentaris

Cèlia ha dit…
Què significa qe Decima mesurava la vida amb una roda? No havia sentit anomenar mai aquestes divinitats... Els noms que estan entre parèntesis tenen algun significat en concret o un és en llatí i l'altre en grec, o...?
Gràcies, bona entrada :)
Laia Arimany ha dit…
Jo no he entès què és exactament això de les parques, ni què té a veure això amb el cant de la silbina...
Roger Morató ha dit…
és curiòs llegir que les parques et fan néixer, i et fan morir. tot i això, tampoc he entès com es lliga això amb el cant de la silbina.
Xènia Cubí ha dit…
M'ha agradat el ball final, són uns éssers molt curiosos aquestes personatges...
Judith Bautista ha dit…
M'ha agradat molt el ball de la mort. Una cosa que no he entès es que la Nona feia girar el fil de la vida. Vull afegir que els dèus tenien por de les Parques.
Anna Felipe ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
No he entès molt bé quins eren els càrrecs de la Nona i la Decima.
En el Cant de la sibil·la, qui representa que són les Parques? La persona que va vestida de mort, representa la Morta de les tres parques?
Anònim ha dit…
Jo tampoc no havia entés quina relació hi havia amb el cant de la sibila, però al final la meva mare m'ho ha explicat.
Tampoc sabia que la mort era femenina.
Meritxell Palacios
2n
Anna Felipe ha dit…
Elles decidien qui i quan una persona, animal o el que sigui neixía i moría, perè qui decidia sobre la seva mort?
Anna Felipe ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ferran bertran ha dit…
pero com podien sapiger el desti de cada persona?
el video final es molt interesant
Laia Elorduy ha dit…
hola!,
M'agradaria afegir: Es soposaba que nona determinava la longitud de la vida, dels homes com els dies lustricus com, es a dir, el dia en el que el nen era escullit, en el que passava al nové dia dels nois, i el vuité dia després del naixement.
Joan Giralt ha dit…
Curiós i força interessant. El quadre de Àtropos no el recordo però si és de la pintura negre de Goya està al Prado i per tant l'he vist.
Meritxell Redondo ha dit…
Ha estat molt interessant, ara tinc una idea més concreta de que feia cada divinitat, les fotos m'han ajudat a comprendre-ho millor, però no entenc quina relació hi ha amb el cant de la sibil·la.
Clàudia Martínez ha dit…
És interessant saber qui decidia el nostre destí, encara que no m'ha quedat del tot clar la relació amb el cant de sibil·lia.
Anònim ha dit…
Ha estat un article interessant. Però les parques poden procrear? Qui va decidir quan naixien elles? En què es basava la Morta per decidir com morien i el dia que ho feien?
oriol c ha dit…
Tot i que ja en s'avia de la seva existencia m'ha agradat l'article; una pena que pensessin que no podien escrire el seu futur , pero be crec que és important saber-ho tot sobre la cultura grega, i aquests personatge i tenen molt a veure.
Susanna Maldonado ha dit…
M'ha semblat interessant això de les parques i les imatges també han ajudat prou però el que no entenc és la relació amb el cant de sibil·lia.
Susanna Maldonado ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Luisa Manni ha dit…
És molt interessant i també curiós saber qui controlava les nostres vides des de que neixem fins que morim. M'ha agradat la publicació! :)
Àlex Alemán ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Àlex Alemán ha dit…
Molt bona entrada!

També es pot dir, que hi ha un equivalent per a les Moires gregues, que són les tres Nornes de la mitologia escandinava.
Aina ha dit…
No en tenia ni idea que les moires es diguessin parcas pels romans. De tota manera és una entrada molt interessant. Bona feina!
Ja havia escoltat aquest nom de parca, em pensava que era algun tipus de ritual antic, però ara amb la teva entrada que conté molt informació interessant, ja sé que es una parca i quins tipus de parques hi havien. I aquest quadre de Francisco de Goya l'havia vist en el agun lloc i mai m'havia fixat que en aquell quadre hi havien parques.

Molt bona la teva entrada!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES