ORFEU I EURÍDICE

Escrita per -
Aquesta és la història d'Orfeu i Eurídice! Esperem que us agradi.









Anna Valldeoriola.
Noelia Álvarez.
José Carrillo.
1r batx

Comentaris

Montse ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
18 de març del 2010, a les 13:30
Montse ha dit…
Discipuli de Lliçà, com m'agraden les vostres versions dels mites. Gràcies per compartir-los amb nosaltres!!
19 de març del 2010, a les 9:28
Jony ha dit…
Bona feina!

M'agrada molt la versió del mite que héu fet, realment sembla que aquest mite sigui més original del que és.
Aquest mite ha estat i està molt utilitzat en el món de la música, de fet el nom del mite és el nom d'una òpera que està basada en "Orfeu i Eurídice"
Una altra evidència de que el món clàssic abarca tots els aspectes de la nostra cultura.

Gràcies per compartir aquestes versions dels mites.
19 de març del 2010, a les 17:47
--XeXu-- ha dit…
Pobre Orfeu no? Mira que estimar-se-la tant y la perd.
És una obra de teatre de tres parts no? ho he vist en una página web.
20 de març del 2010, a les 20:25
Andrea Padilla ha dit…
El mite està molt ben explicat i segurament Orfeu ho debia passar molt malament. Moltes gràcies per la vostra colaboració al blog.
25 de març del 2010, a les 13:53
Andrea Padilla ha dit…
El mite està molt ben explicat i segurament Orfeu ho debia passar molt malament. Moltes gràcies per la vostra colaboració al blog.
25 de març del 2010, a les 13:53
Arnal ha dit…
Pobre Ofreu aixó li ha passat per a ser impacient.
He llegit que els orfeons tipus "l'Orfeó Català" tenen aquest nom per aquest personatje. Aixó a que es degut a lo de la lira i la música?? I perquè mo alguna cosa referent a Apol·lo que era el deu de la música??

Bona feina!!!
27 de març del 2010, a les 11:12
David ha dit…
Després d'haver-li passat això a Orfeu amb sembla que es quedara sol tota le seva vida. La veritat es què el video està molt ben fet, barreja la veritat amb l'humor.


Felicitats i molt bona feina!!
27 de març del 2010, a les 11:52
Claudia Martinez ha dit…
Pobre Orfeu si ja u diuen ja que "la curiosidad mató al gato" després d'aquesta lecció segú que sempre va fer el que li van dir i no es va precipitar.

Molt bona feina nois!
27 de març del 2010, a les 18:58
núria ha dit…
Pobre Orfeu però això li passa per a pressipitar-se en les seves accions i no fer cas dels advertiments!!
La curiositatel va matar o més ven dit la seva curiositat va matar a la seva estimada pobre Eurídice no era culpa seva!!

está molt be felicitats!!
29 de març del 2010, a les 13:38
abigail ha dit…
pobre orfeu,però s'ho te ben buscat per no fer cas en lo que li diuen.
31 de març del 2010, a les 14:03
Clara G ha dit…
JEJE, ES UN VÍDEO MOLT DIVERTIT, I MOLT VEN EXPLICAT.
PER EL FET DE SER ANIMAT, NO ES FA GENS PESAT.
POBRE ORFEU, HA ESTAT UN FINAL MOLT TRIST.
1 d’abril del 2010, a les 19:50
Marc Vila ha dit…
Esta molt be la historia. L'orfeu esta aixi per averse precipitat i no haver confiat amb la paraula de Prorespina i com diu la dita "el que avisa no es traidor". Una cosa alguns objectes del video es mouen per el escenari.
4 d’abril del 2010, a les 11:07
Anònim ha dit…
EStà molt bé el video i molt ben representat.
Encara que crec que el final es massa trist :(
un peto!
5 d’abril del 2010, a les 13:23
Nil Casamiquela ha dit…
Està molt bé el video i representa el mita real per`més divertit i amb menys d'un minut. He llegit en una pàgina web que el déu Apol·lo li havia regalat una lira al seu fill Urfeu i que va apendra-la a tocar i era el millor dels cantants. També he llegit que va decidir no estar amb cap dona més i un cop en va rebutjar a unes i el van matar. Apol·lo les va castigar convertin-les am roures.
5 d’abril del 2010, a les 18:25
Carla Solà ha dit…
Nois m'agrada molt aquesta versió del mite. És una manera d'apendre's una història, però amb diversió, que diuen que com millor s'aprèn és amb diversió eeeeehhh!! JEJE ;)
5 d’abril del 2010, a les 23:15
Elena ha dit…
Molt ben representada la historia lliça, pero fa una mica de pena :)
Bona feina!
6 d’abril del 2010, a les 21:28
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EL MITE DE PROMETEU

Escrita per -
Imatge
El mite de Prometeu és un dels més coneguts. És una història que narra com aquest tità va ajudar els humans a donar-los el foc que va robar dels déus. En ell, podem veure com els antics grecs, ja es preguntaven com havien descobert el foc, considerant-lo un regal d'origen pràcticament diví.  Prometeu, com ja he dit, era un tità, molt intel·ligent i bondadós, que es preocupava pel benestar dels mortals. Era fill de Jàpet i Clímene . Segons diferents versions del mite, va ser encarregat juntament amb el seu germà Epimeteu , amb la tasca de crear animals i humans, sent Prometeu qui decideix donar a l'home la capacitat de caminar drets. També va burlar-se i enganyar als déus per afavorir als mortals. Segons el mite, Zeus va prohibir el foc als mortals, però Prometeu veient les necessitats i les dificultats de l'home per sobreviure, va decidir atorgar-los el foc.   Per això, Prometeu va entrar en l'Olimp i va robar el foc del carruatge d'Hèlios utilitzant una canya, desp...
Més informació

LA LLEGENDA DE RÒMUL I REM

Escrita per -
Imatge
Aquesta llegenda sobre la fundació de la ciutat Roma. Comença en la ciutat Alba Longa amb Numítor i el seu germà Amuli. Amuli va destronar a Numítor del tron, i per tal que no tingués descendència va condemnar a la seva filla, Rea Sílvia, a ser sacerdotessa de la deessa Vesta per tal de romandre verge. Tot i això, Mart, el déu de la guerra, va tenir amb Rea Sílvia els bessons Ròmul i Rem. Aquests, en néixer, per tal de no ser assassinats, els van deixar al riu Tíber en una cistella, la qual els va portar quasi a la desembocadura del mar. "Luperca" ,  museus Capitolins Una lloba anomenada Luperca, va trobar els bessons i els va alletar refugiats en el mont Palatí, fins que Faustos els va trobar i portar a la seva cabana. Faustos i la seva dona Laurèntia, van criar els bessons els quals quan es van tornar dos joves forts i inseparables. Un dia Rem es va enfrontar amb els pastors de Numítor, els quals el van fer presoner i el van portar al rei. Mentrestant, Ròmul, que estava tor...
Més informació

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació