CLÀSSICS A LA ROMANA

Helena , era filla del déu Zeus i de Leda, tot i que, la va criar Leda i el seu espòs el rei Tíndaro d'Esparta. Tenía tres germans més: Càstor, Pòl·lux i Clitemnestra.  Quan ella era encara una nena, Teseu la va raptar amb la intenció de casar-se amb ella, ja que la seva bellesa era increïble, però els seus germans la van rescatar de les mans d'aquest. Però després de tot va acabar casant-se amb el rei grec, Menelau.  Al seu palau sempre feien unes festes amb els troians, però una nit Helena va conèixer al jove Paris, príncep de Troia. Ràpidament es van enamorar, i Paris va decidir raptar-la i portar-la amb ell a Troia, la seva pàtria. Afrodita va ajudar molt a Paris, ja que aquest la havia triat com la deessa més bella de l'Olimp. Però la cosa no va acabar bé, ja que quan el rei Menelau se'n va esdevenir de que la seva esposa havia fugit amb el príncep Troià va acudir immediatament a tots els reis de Grècia perquè formessin un gran exèrcit i atacar contra ...

Dionís en llatí és Bacus . Es tracta del déu de la disbauxa i l'exhuberància de la naturalesa, especialment del vi i de la vinya, fill de Zeus i de la mortal Sèmele. És representat com un jove coronat amb pàmpols, amb una copa a la mà, sovint sobre un carro tirat per panteres i acompanyat per un desenfrenat seguici de bacants i sàtirs.                                     El seguici de Dionís, mosaic del s.III a.C. Museu de Sussa, Tunísia. EL NAIXEMENT DE DIONÍS Hera, gelosa de Sèmele, la va convèncer que demanés al seu amant que es mostrés a ella en tota la seva esplendor. Per complaure-la, Zeus va aparèixer envoltat de llamps i trons. Un dels raigs va fulminar  Sèmele . Com que aquesta només estava embarassada de sis mesos, Zeus va arrencar el nen de la panxa de la seva mare, encara viu, i Hermes el va cosir dins la cuixa de Zeus perquè completés la gestació.   ...

La base de l'economia grega era principalment l'agricultura, especialment pel cultiu de blat, vinya i olivera entre alguns altres cereals. Tot i això, la seva situació al costat del mediterrani no feia que tingués un clima ideal per desenvolupar cultius tal com ho feien els habitants de Mesopotàmia o Egipte, i això feia que aquests aliments encara adoptessin més importància. A més, els terrenys muntanyosos que suposava el territori grec també eren un impediment per aquests cultius. També, la ramaderia, amb la cria de cabres, ovelles i porcs, complementava l'activitat agrícola.  El naixement de l'artesania el segle IV a.C. , que més tard va desenvolupar el comerç marítim (gràcies a la situació al costat del mar mediterrani) , va ser un enorme canvi per l'economia de Grècia. La ceràmica, especialment el marbre d'Atenes, les teles tant de orba com de sabates i juntament amb els altres productes d'artesania (metalls), va ser els seus millors productes...

El llatí era una llegua derivada de l'indoeuropeu que es parlava a la Península Itàlica, en una petita regió central. Amb el temps, però, gràcies al seu poder militar i econòmic va esdevenir la llegua imperial de la qual van néixer les llengües romàniques.  Mapa que mostra l'extensió de les llengües itàliques al segle VI a.C Hi ha moltes variants d'aquesta llengua, moltes són tan antigues que no se'n tenen registres escrits o en tenen molts pocs però, tot i això, s'ha pogut apreciar unes diferències entre cada variant. El més antic de tots és el llatí protohistòric , dels segle VII a.C - segle III a.C, aquest període es coneix gràcies a les inscripcions (les primeres inscripcions es remunten al segle VII a.C) com a la Fíbula de Preneste . Era una llengua oberta a les variants dialectals llatines i a les influències d'altre llengües de la Península Itàlica, sobretot del grec i l'etrusc.  La Fíbula de Preneste  Després apareix el llatí arcai...

Hipàtia va néixer a Alexandria, Egipte l'any 370 i va morir el 415.  Era filla de Teó, un matemàtic que era un dels encarregats de la llibreria d'Alexandria i el seu mestre, qui li va proporcionar una bona educació. Aquesta educació que Hipàtia va rebre era un fet molt inusual ja que la societat no permetia que les dones poguessin estudiar i les seves vides transcorrien dins els espais privats de les cases, fent el tipus de feines que es consideraven femenines. Així va ser, doncs, com es va convertir en una de les primeres dones matemàtiques. A més de matemàtica va ser astrònoma, filòsofa, neoplatònica i política. Durant vint anys, Hipàtia es va dedicar a ensenyar molt àmbits diferents al museu d'Alexandria. El seu ensenyament va tenir tanta repercussió que a les seves classes van arribar a assistir-hi alumnes de diferents parts del món. També va arribar a ser càtedra de Filosofia Platònica.  Retrat d'Hipàtia, Rafael Sanzio En l'època d'Hipàtia, el seg...

El mite del cavall de Troia, prové del poema èpic grec La Ilíada , escrit per Homer. Ens explica el moment en què  Paris  va conèixer a Helena, la dona més bella de Grècia i esposa de Menelau, es va enamorar d'ella i va decidir emportar-se-la  a Troia. Menelau, quan es va assabentar del rapte de la seva esposa, va decidir reunir a tots els reis de Grècia per declarar la guerra a Troia.  Mentre els grecs buscaven la manera d'entrar a Troia, Odisseu, amb l'ajuda d'Atena, va ordenar la construcció d'un enorme cavall de fusta. El cavall havia de tenir una cosa especial: havia d'estar buit per dins per tal que els soldats grecs s'hi poguessin amagar.  Una vegada que el cavall va ser construït per Epeu, Odisseu i trenta-nou guerrers s'hi van posar a l'interior del cavall. La resta dels soldats i tots qui formaven part de la tripulació grega (menys Sinó), es van retirar abandonant el cavall a Troia, per tal que els Troians creguessin la seva retirada. ...

El gènere de la tragèdia i la comèdia van néixer a Atenes al segle V a.C.  Les grans dionisíaques eren unes festivitats religioses  gregues dedicades al déu Dionís, el déu de la fertilitat i el vi. No se sap ben bé quants dies duraven (es creu que uns cinc dies), però se sap que es celebraven al març de primavera, en canvi una altra versió de la mateixa festivitat, anomenada "petites dionisíaques" es duia terme al gener. Els escriptors componien una trilogia (tres obres) de tragèdia  sobre un mateix mite de l'època i una satírica   que el parodiés, en total el que és anomenat una tetralogia, un conjunt de quatre obres.  Dionís, Museu del Louvre (s.II a.C) Les obres es representaven al teatre de Dionís, sota l'Acròpolis, just al costat del santuari d'aquest mateix déu. Aquest teatre era a l'aire lliure i estava format per un semicercle de graderies.  Els governants de les polis eren els que ho organitzaven tot perquè aquest fes...