L'art grec és un art racional i realitzat a la mesura humana, però cercant alhora la representació d'una bellesa ideal que es concebia com un ordre entre les coses. També, es una de les influencies més importants en la cultura occidental. Es va desenvolupar entre el segle VIII aC i el segle I aC i es caracteritza per la seva recerca de la bellesa, l'harmonia i la perfecció.
Les obres produïdes pels grecs, especialment les arquitectòniques i les escultòriques, de les quals se'n conserven més exemples, van exercir una influència extraordinària a la cultura occidental fins el present. Certes formes, fins i tot es van expandir fins Orient a partir de les conquestes d'Alexandre el Gran, i més tard de l'expansió romana, donant lloc al desenvolupament de nous estils artístics, com l'estil greco-búdic o Gandhara a Índia.
Arquitectura
Es basava en l'equilibri i la simetria. Els edificis més famosos eren els temples dedicats als deus, construïts amb columnes i decoracions escultòriques.
Ordres arquitectònics:
- Dòric (senzill i robust, com el Partenó)
- Jònic (més elegant i amb volutes, com el temple d'Erectèon)
- Corinti (mes detallat i decoratiu, com el temple de Zeus Olímpic)
2. Estructura
Els grecs van revolucionar l'escultura, buscant representacions realistes del cos humà.
Estils escultòrics:
- Arcaic (figures rígides i somriure arcaic)
- Clàssic (més realisme i moviment)
- Hel·lenístic (expressió i emoció)
Usaven marbre i bronze com a materials de construcció.
Una escultura clàssica que captura el moment dinàmic d'un atleta
2.Fris del Partenó
Un relleu escultòric que representa una processó religiosa, mostrant la destresa dels escultors grecs en la representació del moviment i figura humana.
A continuació, trobareu un vídeo molt ben explicat sobre com era i com es feia l'art grec.
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Aquesta llegenda sobre la fundació de la ciutat Roma. Comença en la ciutat Alba Longa amb Numítor i el seu germà Amuli. Amuli va destronar a Numítor del tron, i per tal que no tingués descendència va condemnar a la seva filla, Rea Sílvia, a ser sacerdotessa de la deessa Vesta per tal de romandre verge. Tot i això, Mart, el déu de la guerra, va tenir amb Rea Sílvia els bessons Ròmul i Rem. Aquests, en néixer, per tal de no ser assassinats, els van deixar al riu Tíber en una cistella, la qual els va portar quasi a la desembocadura del mar. "Luperca" , museus Capitolins Una lloba anomenada Luperca, va trobar els bessons i els va alletar refugiats en el mont Palatí, fins que Faustos els va trobar i portar a la seva cabana. Faustos i la seva dona Laurèntia, van criar els bessons els quals quan es van tornar dos joves forts i inseparables. Un dia Rem es va enfrontar amb els pastors de Numítor, els quals el van fer presoner i el van portar al rei. Mentrestant, Ròmul, que estava tor...
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Comentaris