Aquest mite grec en té els inicis en la civilització minoica, va ser una cultura prehel·lenística que va existir fins a l'edat del bronze, quan la majoria dels pobles van tenir una gran crisi econòmica, social i cultural que va fer tornar als inicis de la prehistòria, i oblidar com llegir i escriure. Per això, aquest mite va sorgir pels antics grecs que interpretaven a les societats hel·lèniques, que no van arribar a conèixer, només a través de les llegendes.
El mite ens explica que el rei Minos de Creta va ser ofès greument pel déu Posidó, qui com a venjança va fer que la seva dona, pagués les conseqüències. Posidó va fer que la dona del rei, Pasífae, donés a llum a una criatura monstruosa i agressiva, un Minotaure, meitat home i meitat toro, que s'alimentava per humans.
Escultura del Minotaure, en el Museu Arqueològic
Nacional d'Atenes.
Per amagar la seva vergonya i protegir el poble, el rei Minos va ordenar a l'inventor Dèdal a construir un laberint de la qual la criatura monstruosa mai sortís. Amb l'objectiu de tranquil·litzar al Minotaure, cada nou anys, Minos li oferia a la criatura set dones i set joves que imposava com a tribut a la ciutat d'Atenes.
En una ocasió, Teseu va oferir-se voluntàriament a entrar al laberint com a víctima, amb la intenció de matar al Minotaure i posar final als sacrificis. Ho va aconseguir amb l'ajuda de la princesa Ariadna, filla del rei Minos, que es va enamorar d'ell, i de Dèdal, els qui li van fer arribar un cabdell de fil perquè no es perdés en el laberint.
D'aquest mite aprenem que, el personatge de Minotaure ha transcendit la llegenda i la seva figura s'ha convertit en un autèntic símbol de soledat i desesperança. El Minotaure a més de ser un monstre, també és una víctima dels actes dels mortals i la ira que provocant els deus.
A continuació, un vídeo que aprofundeix sobre el mite del Minotaure:
El mite de Prometeu és un dels més coneguts. És una història que narra com aquest tità va ajudar els humans a donar-los el foc que va robar dels déus. En ell, podem veure com els antics grecs, ja es preguntaven com havien descobert el foc, considerant-lo un regal d'origen pràcticament diví. Prometeu, com ja he dit, era un tità, molt intel·ligent i bondadós, que es preocupava pel benestar dels mortals. Era fill de Jàpet i Clímene . Segons diferents versions del mite, va ser encarregat juntament amb el seu germà Epimeteu , amb la tasca de crear animals i humans, sent Prometeu qui decideix donar a l'home la capacitat de caminar drets. També va burlar-se i enganyar als déus per afavorir als mortals. Segons el mite, Zeus va prohibir el foc als mortals, però Prometeu veient les necessitats i les dificultats de l'home per sobreviure, va decidir atorgar-los el foc. Per això, Prometeu va entrar en l'Olimp i va robar el foc del carruatge d'Hèlios utilitzant una canya, desp...
Aquesta llegenda sobre la fundació de la ciutat Roma. Comença en la ciutat Alba Longa amb Numítor i el seu germà Amuli. Amuli va destronar a Numítor del tron, i per tal que no tingués descendència va condemnar a la seva filla, Rea Sílvia, a ser sacerdotessa de la deessa Vesta per tal de romandre verge. Tot i això, Mart, el déu de la guerra, va tenir amb Rea Sílvia els bessons Ròmul i Rem. Aquests, en néixer, per tal de no ser assassinats, els van deixar al riu Tíber en una cistella, la qual els va portar quasi a la desembocadura del mar. "Luperca" , museus Capitolins Una lloba anomenada Luperca, va trobar els bessons i els va alletar refugiats en el mont Palatí, fins que Faustos els va trobar i portar a la seva cabana. Faustos i la seva dona Laurèntia, van criar els bessons els quals quan es van tornar dos joves forts i inseparables. Un dia Rem es va enfrontar amb els pastors de Numítor, els quals el van fer presoner i el van portar al rei. Mentrestant, Ròmul, que estava tor...
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Comentaris