EL MITE D'APOL·LO I DAFNE
El mite d'Apol·lo i Dafne és una de les històries més conegudes de la mitologia grega i tracta sobre l'amor no correspost. Aquesta llegenda explica com Apol·lo, el déu de la llum i la profecia, es va enamorar perdudament de Dafne, una nimfa que no volia cap relació amorosa.
Qui era Apol·lo?
Apol·lo era un dels dotze grans deus de l'Olimp i era considerat una de les divinitats més belles i poderoses de la mitologia grega. Fill de Zeus, el rei dels déus, i de la nimfa Letó, Apol·lo tenia una germana bessona, Artemisa, la deessa de la caça i la natura salvatge.
Era el deu del sol, la música, la poesia, la medicina i la profecia. El seu temple més famós estava situat a Delfos, on l'oracle revelava el destí dels humans. També era conegut per la seva habilitat amb l'arc i per castigar aquells que s'atrevien a desafiar els déus.
Qui era Dafne?
Dafne era una nimfa i filla del déu del riu Peneu, una de les divinitats fluvials. Era coneguda per la seva gran bellesa, però també pel seu desig de mantenir-se verge, seguint els passos d'Artemisa. Rebutjava a tots els pretendents que la volien cortejar i preferia viure lliure als boscos, caçant i gaudint de la natura.
El mite d'Apol·lo i Dafne
Segons la llegenda, Apol·lo es va burlar un dia de Cupido, el déu de l'amor, dient-li que les seves fletxes no tenien gaire poder en comparació amb les seves habilitats com arquer. Ofès per aquestes paraules, Cupido va decidir donar-li una lliçó i va disparar dues fletxes, una d'or, que va fer que Apol·lo s'enamorés bojament de Dafne, i una de plom, que va provocar en ella un rebuig absolut cap a l'amor.
Apol·lo va començar a perseguir Dafne pels boscos, suplicant-li que es rendís al seu amor i ella, espantada va fugir d'ell amb totes les seves forces, però com Apol·lo era un deu, era molt més ràpid. Dafne va cridar al seu pare, el déu del riu Peneu, i li va demanar ajuda per escapar.
Just en el moment en el qual Apol·lo estava a punt de tocar-la, Peneu va concedir el desig a la seva filla i la va transformar en un arbre de llorer. Apol·lo, encara enamorat d'ella, va abraçar el tronc i va plorar. Com a símbol del seu amor etern va decidir que el llorer seria el seu arbre sagrat i que sempre en portaria fulles com a corona.
A continuació un vídeo sobre el mite:
Comentaris
Un fet curiós és que després, de què Dafne es transformés en un arbre de llorer, Apol·lo va decidir que les fulles de llorer coronaran a qui destaquin en l'art, la música, la poesia i l'heroisme. Sent així, una corona de llorer el premi que rebien els guanyadors dels Jocs Pítics, jocs celebrats a Delfos per honrar a Apol·lo en l'antiguitat.