ARTEMIS I ORION

El mite d'Artemis i Orion és una història tràgica que ens parla de l'amor no correspost, la venjança i les conseqüències d'actuar per impulsos. Artemis, la deessa grega de la caça, la natura salvatge i la lluna, va tenir una relació molt especial amb el jove caçador Orion, que va ser considerat un dels homes més guapos i habilidosos en la caça.

Orion era un jove amb un gran coratge i habilitat, però també era ple de vanitat. Es deia que es vantava davant d'Artemis de la seva força i les seves proses de caça, fins al punt que va arribar a dir que podia matar qualsevol bèstia, fins i tot els animals més salvatges que Artemis mateixa caçava.

"Diana i Orión" de Johann Heinrich Tischbein

Artemis, una deessa orgullosa i ferma en els seus principis, va veure aquest desafiament com una amenaça per al seu domini sobre la natura. Però, malgrat això, no va poder evitar començar a sentir una certa atracció per Orion, que compartía el seu amor per la caça i la natura.

Segons algunes versions del mite, Orion es va enamorar d'Artemis, i amb el temps, la deessa va començar a veure'l amb ulls més amables. Però el destí va tenir altres plans. Un dia, mentre caçava en el immensitat de la natura, Orion va fer una al·lusió que ofenia la deessa. Les versions varien sobre què va dir exactament, però en una de les més conegudes, Orion va afirmar que podia conquerir tot el món, fins i tot superar els déus.

Furiosa per aquest desafiament i temerosa que Orion volgués robar-li el seu lloc, Artemis va decidir venjar-se. Usant les seves habilitats de caçadora, va disparar una fletxa mortal a Orion, que va caure a terra sense vida.

En algunes versions del mite, després de la seva mort, Artemis va sentir una gran pena i dolor per que havia fet, ja que en el fons també l'estimava. En senyal de respecte i com a recordatori de la seva relació, Artemis va elevar Orion als cels, on es va transformar en la constel·lació d'Orion, per tal que mai fos oblidat. La seva imatge, eternament caçant en el cel, ens recorda la tragèdia que va sorgir de l'amor i la venjança.

La història d'Artemis i Orion és una metàfora sobre els límits entre l'amor i la gelosia, la llibertat i l'orgull, així com les conseqüències irreversibles de les decisions impulsives. A més, ens parla de la relació dels humans amb els déus i les lleis de la natura, que mai poden ser trencades sense pagar un preu alt.

Aya El Kelai
1r Batx

Comentaris

Maria Cruz ha dit…
Que fascinant com ressaltes les diferents versions del mite, especialment la contradicció entre l'amor d'Artemis per Orion i la seva decisió impulsiva de posar fi a la seva vida. Molt bona entrada!
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! Justament aquest mite és d'aquells que no es té molt clar l'origen, ja què existeixen diferents versions, on tot i tindre un final similar tenen un inici diferent. En bastants versions es veu com Apol·lo intervé en la relació i o amistat entre Artemis i Orion i fins i tot algunes expliquen l'element de l'escorpí el qual surt al costat de la seva constel·lació.
Mariam El Lahioui ha dit…
Molt bona entrada Aya! M'ha agradat com has agafat les altres versions dels mites i n'has fet una barreja, de manera que sembla que estiguis explicant només una llegenda. És impresssionant el fet que Artemis, per l'arrogància d'Orion, hagi disparat una fletxa que el va deixar sense vida i que després es va lamentar perquè l'estimava molt. En aquesta situació, vèiem que és confirmar la dita de: "a vegades l'amor requereix sacrificis".

Realitzant una mica més de recerca, n'hi ha una altra versió del mite, en la qual s'assegura que Orion i Artemisa van arribar a comprometre's, el que va fer enutjar a Apol·lo, germà d'Artemisa, ja que ell no creia que un mortal com Orion hauria de ser el seu marit. De manera que Apol·lo el va fer caure en una trampa, va convèncer Orion que se submergís a l'aigua, seguidament, va desafiar a Artemisa a encertar en aquell objectiu visible amb una fletxa, que en realitat era el cap d'Orion. Quan va encertar, Orion va morir en l'acte.
Jana Bosch ha dit…
Molt bona entrada Aya!!, m'ha agradat molt com expliques la història d'Artemis i Orion, ho has explicat d'una manera clara. M'ha semblat molt interessant el tema d'amor i gelosia, i com et fa pensar amb les conseqüències de les decisions. És una història que et fa reflexionar i és interessant.
Alba Gabasa ha dit…
Bona entrada, m'ha agradat com has explicat el mite d'una manera clara i captivadora. El contrast entre l'amor i les accions d'Artemis fa reflexionar molt sobre les conseqüències dels impulsos.
Andrea Farre ha dit…
Molt bona entrada Aya! Explica molt bé la història d’Artemis i Orion, una història plena d’emocions i lliçons. Trobo molt interessant com es parla de l’amor i la gelosia, i com les decisions impulsives poden tenir conseqüències greus. També m’agrada que al final es relacioni amb la constel·lació d’Orion, perquè és una manera bonica de recordar el mite. És un relat que et fa pensar sobre l’orgull i les relacions entre els humans i els déus.
Janat El Louah ha dit…
Bona entrada Aya! M'ha agradat molt com expliques el mite i ressaltes la relació entre l'amor, la gelosia i les decisions impulsives. El detall de la constel·lació d'Orion com a recordatori etern és fascinant!
Juan Jimenez ha dit…
Molt bona entrada Aya! Cal destacar que Orion (la seva constel·lació) apareix en moltes altres cultures com símbol de força, enllaçant diversos mites arreu del món.
Sergio Mansergas ha dit…
Molt Bona entrada Aya! Expliques molt he aquesta interessant d’Artemis i Orion. Sabies que en una altre versió d’aquest mite, es van arribar a casar? Bon treball!
Martina Pareras ha dit…
Bona entrada Aya! Orion no va ser l'únic personatge mitològic que van elevar al cel en forma de constel·lació. De fet, al llarg de la mitologia grega hi han molts casos com aquest. Com el mite de Zeus i Cal·listo. Cal·listo era una bella nimfa seguidora de la deessa Àrtemis, coneguda per la seva habilitat en la caça i la seva gran bellesa. Zeus, al veure-la, va quedar captivat i va fer tot el que va estar en la seva disposició per unir-se a ella. Quan Hera es va assabentar d'aquesta unió, va decidir venjar-se de Cal·listo transformant-la en una ossa. Posteriorment, tant ella com el seu fill es van convertir en les famoses constel·lacions de l'Ossa Major (Cal·listo) i Ossa Menor (Arcàs, el seu fill).

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)