LA DEMOCRÀCIA A ATENES

La democràcia actual té unes bases profundes que segurament poca gent coneix. El nostre sistema polític actual fa molt de temps que no canvia i té les bases creades fa milers d'anys, a la societat Atenesa de Grècia. 
Igual que molts esdeveniments o orígens d'idees Gregues, la democràcia va començar amb un mite. Aquest mite és el de Clístenes.

Tot comença amb el regnat d'una aristocràcia Atenesa, els Pisistràtides.

Es diu que un dia Hiparc, un dels fills del tirant Pisístrat, va tenir un somni on a les festes Panatenees un home alt se li acostava i l'amenaçava dient; "sofreix, lleó, sofreix el mal que et pesa". En despertar-se Hiparc va consultar el seu somni amb els intèrprets, però no li va donar gaire importància i va anar a la festa. Era l'any 514 aC i durant el transcurs de la festa Hiparc va aparèixer assassinat a mans de dos joves amants, Harmodi i Aristogitó.

Segons la tradició, darrere d'aquesta greu acció hi havia una coacció amorosa i és que Harmodi havia rebutjat una coacció amorosa de Hiparc o bé el tirant havia fet que la germana de Harmodi no hagués pogut participar en la processió religiosa.

Descartant els motius d'aquest assassinat, aquest fet reflectia també el malestar de la comunitat atenesa amb la tirania dels Pisistràtides. 

Aquesta tirania va ser derrocada 4 anys més tard i Harmodi i Aristogitó van ser considerats els màrtirs de la llibertat d'Atenes. Aquests dos personatges són els que van preparar el camí per l'establiment de la democràcia Atenesa anys més tard que els va portar a crear un Imperi tan gran com va acabar sent.

Un cop va ser Hiparc assassinat, la família de Clístenes (una gran família noble que va ser exiliada anteriorment) va formar una expedició en contra del tirà que va acabar fracassant. Per tenir el favor dels déus, Clístenes va aportar diners per a la reconstrucció del santuari dèlfic que va ser anteriorment incendiat. Un cop reconstruït, van aconseguir que cada cop que els espartans anessin a consultar l'oracle, Pítia els digués que la voluntat dels déus era que alliberessin Atenes.

Amb aquest esdeveniment Clístenes va aconseguir que els espartans lluitessin a favor seu a la recuperació d'Atenes aconseguint així la seva alliberació.

Un cop la família de Clístenes va arribar al poder,  van instaurar un sistema de democràcia que donava un gran poder a cada una de les 10 tribus que governava el poble. Augmentant així la Boulé (el consell o senat creat per Solón) fins a 500 persones, 50 per cada tribu. Amb això va donar molt més poder a l'assemblea general (Ekklesia) i va promoure la igualtat dels ciutadans envers la política i la llei.

Tot i això, Soló va ser realment la primera persona que va construir un sistema que donés una mica de poder al poble. Iniciant al 594 aC una important reforma legal en la qual tots els ciutadans tenien el dret de votar, fins i tot els de més baix nivell econòmic. També va crear l'anteriorment anomenat consell o Boulé que era constituït per algunes de les grans tribus Ateneses del moment, fins al canvi de Clístenes.

Retrat de legislador Solón per Merry Joseph Blondel. 1828, museu de Picardía, Amiens

Aquesta va ser al base del sistema que posteriorment s'instauraria de govern polític, la democràcia.

L'anomenada abans Ekklesia era l'assemblea i l'òrgan de govern més important. Els membres de l'Ekklesia no eren escollits, sinó que participaven tots els barons majors a 20 anys (ni dones ni esclaus). Aquests vots es realitzaven a mà alçada, per tant, era una democràcia directa, no representativa com la que tenim en el sistema polític modern.

Després trobem també la Boule, consell creat per Solón i modificat per Clístenes que s'encarregava de portar a la pràctica les decisions de l'Ekklesia i proposar a aquesta els temes a tractar. Com la Boulé estava constituïda per 500 persones del poble, manaven a l'Ekklesia sobre quins temes volien que es parlés.

Els homes de la Ekklesia no eren escollits sinó que es triaven per un sorteig el qual tots els homes de totes les tribus participaven obligatòriament i se n'escollien 50 per cada. Aquests homes havien de complir amb la funció durant 1 any obligatòriament.

Més enllà d'aquestes organitzacions polítiques ateneses, si ens capfiquem més en el tema o en la definició de democràcia veiem coses interessants. Tot i que la democràcia Atenesa és la base de la democràcia actual i dels nostres sistemes de govern, o que tenim no és realment una democràcia.

La democràcia anteriorment era vista com una forma de govern en la que tots els individus tenien una funció amb la societat i un poder envers aquesta. Tenien també la responsabilitat de decidir i contribuir a les decisions del país o comunitat.

Actualment, però, veiem que tenim un sistema ben diferent de l'anomenat anteriorment tal com diuen alguns filòsofs actuals i anteriors com per exemple Aristòtil. 

Trobem instal·lada a Europa, una democràcia irreal on les lleis i altres és dictat per un parlament on només es troben els diferents partits votats amb els seus representants. Això, és una democràcia ben bé diferent de la d'Aristòtil o Clístenes, ja que aquestes es basava en representants del poble triats lliurement que portaven al "parlament" les decisions i opinions del seu poble o tribu.

Seguidament, us deixo un vídeo on s'explica aquest fet i les diferències entre la democràcia actual i la que va ser als seus orígens a Atenes.

Però vosaltres lectors, què en penseu d'aquests dos sistemes de govern? Quin creieu més convenient?

Ens veiem a la pròxima entrada!

Oscar Lujan Ferreiro

1r Batx