ELS DOTZE TREBALLS D'HÈRCULES

Júpiter (déu dels llamps i dels altres déus) i Juno (deessa del matrimoni) eren el matrimoni més important de l'Olimp. Tot i això, Júpiter enganyà a Juno amb Alcmena, una mortal, i tingueren un fill al qual van anomenar Hèrcules, un semidéu.

Hèrcules es casà amb Mègara, filla del rei Creont de Tebes, amb la qual va tenir diversos fills. Juno, rancorosa, provocà un atac de bogeria a Hèrcules en el qual els va matar a ells i als del seu cosí i rei de Tirint, Euristeu. Quan va recuperar el seny i es va adonar del que havia fet, va acudir a l'oracle de Delfos per saber com ho havia de fer per pagar pel seu crim. Hèrcules va haver d'estar al servei d'Euristeu durant dotze anys, els quals el rei de Tirint va aprofitar per fer-li fer dotze treballs que només Hèrcules podia complir:
  1. El lleó de Nemea: era un lleó invulnerable a qualsevol arma i per aquest motiu ningú l'aconseguia caçar. Hèrcules el va escanyar amb els seus propis braços i, un cop mort, li va arrancar la pell i la va portar com a capa.
  2. La Hidra de Lerna: era un monstre en forma de serp de molts caps. Hèrcules la va matar tallant-li tots.
  3. El senglar d'Erimant: havia de portar el senglar viu a Micenes. Després de perseguir-lo durant hores, el va aconseguir acorralar per emportar-se'l.
  4. La cerva de Cerínia: va capturar la cerva de peülles de bronze i banyes d'or després de dies perseguint-la i la va portar a Euristeu.
  5. Les aus del llac Estimfal: eren uns ocells que mataven el poble i destrossaven els camps. Hèrcules els va fer fora gràcies a uns cascavells daurats els quals Atenea li va donar. Els cascavells van espantar les aus i no van tornar mai més.
  6. Els estables d'Augias: els estables del rei d'Èlida estaven bruts dels excrements de les seves grans vaques. Hèrcules va desviar dos rius (Alfeu i Peneu) i les aigües es van emportar la brutícia.
  7. El toro de Creta: Posidó va fer embojir aquest toro que corria per l'illa de Creta destrossant-ho tot. Hèrcules el va portar viu a Micenes i després el va alliberar.
  8. Les eugues de Diomedes: el rei Diomedes de Tràcia, tenia quatre eugues que menjaven carn humana. Hèrcules les va domar fent que es mengessin el seu propi amo. Després les va consagrar a Hera. 
  9. El cinturó d'Hipòlita: Euristeu li volia regalar a la seva filla així que va demanar a Hèrcules que l'aconseguís. L'heroi va anar a les amazones (eren un poble de dones guerreres) i va matar la reina Hipòlita.
  10. Els bous de Gerió: Gerió era un monstre de tres caps que tenia grans ramats a una illa prop de l'Hades. Hèrcules, després de matar al monstre, va portar els ramats a Euristeu.
  11. El gos Cèrber: Cèrber era el gos de tres caps que guardava l'entrada al mon dels morts, on regnava Hades. Hermes acompanya a Hèrcules i ell va parlar amb Hades per endur-se el gos, tornant-lo després. Hades va donar-li permís i Hèrcules li va portar a Euristeu.
  12. Les pomes d'or del jardí de les Hespèrides: Hèrcules va alliberar a Prometeu  i aquest va acompanyar-lo al jardí de les Hespèrides. Un cop allà va anar a trobar Atlas (tità que sostenia el món) i li va proposar rellevar-lo un moment de la seva tasca a canvi de pomes. Atlas les va aconseguir, però un cop alliberat de la càrrega, no volia tornar al seu lloc anterior. Hèrcules va fer veure que acceptava aquest canvi però li va demanar un coixí (per estar més còmode). Hèrcules va aprofitar que ell mateix va anar a buscar el coixí per agafar les pomes i fugir. 
Mosaic dels 12 treballs d'Hèrcules


Bruna Villegas
1r Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Un mite molt conegut, però que encara mai havia llegit detalladament. Hèrcules acaba ensenyant lliçons, ja que ens mostra que amb intel·ligència es poden abatre els problemes. Bona feina.
Anònim ha dit…
Coneixia el mite, de fet em vaig llegir el llibre en Anglès, però m'ha agradat llegir-me'l d'una manera més detallada. M'enrecordava d'alguns treballs com: La Hidra de Lerna, Els estables d'Augias, El gos Cèrber o Les pomes d'or del jardí de les Hespèrides. M'ha sobtat com Hèrcules es desfà d'Atlas amb l'excusa del coixí. Bona feina!
La Hidra va ser creada per Hera, amb l'objectiu de posar a proba la resistència i la força d'Hèrcules ja que Hera no veia capaç al noi d'acabar amb la vida d'aqusta bèstia amb 7 caps.
Júlia Sabat ha dit…
Un mite que en el fons ens ensenya una lliçó de vida: utilitzar bé el cap per solucionar els problemes que se'ns presenten. En aquests casos són molt astuts.
Bona entrada!
Judith Rodríguez ha dit…
Una entrada molt interessant! Deixa'm afegir però, que per matar a la Hidra de Lerna va necessitar l'ajuda del seu nebot Yolao; Hèrcules tallava els caps de la serp gegant, mentre Yolao cauteritzava els munyons perquè no creixessin els caps de nou. Finalment, quan només quedava un cap, Hèrcules va agafar fletxes i mullant-les en la sang del monstre (la qual era verinosa), les hi va disparar fins deixar-lo estès al terra.
Una Gran Entrada. Molt interessant com tots aquests treballs es una conseqüència de Ira de Juno. Realment unes històries. He trobat un aspecte molt humà en el fet de que Atlas, al haver deixat el d'aguantar la terra per uns instants ja s'havia acostumat a no fer-ho i no hi volia tornar. Hèrcules per contra és molt enginyós i l'enganya i el deixa en ridícul.
Una de les coses que ens ensenya aquest mite és utilitzar el cap davant alguns dels obstacles que ens posa la vida tot i que en el cas d'Hèrcules li havia posat el rei de Tirint. Bona entrada!
Neene Mballo ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Neene Mballo ha dit…
BONA ENTRADA. De fet només m'havia llegit un llibre sobre Hércules, i també s'avia el mite, pero el fet de llegir-me aquesta entrada m'ha fet saber més d'Hércules i saber qui eren els seus pares.
Eps! ha dit…
Si voleu s'ha publicat el llibre
Hèracles, fill de déu.
Un Poema Narratiu on s'hi expliquen totes les seves aventures.
Aquí en podeu trobar un tastet:
https://canperescultura.blogspot.com/2023/02/heracles-fill-de-deu-presentacio.html

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES