PAGESOS A L'ANTIGA GRÈCIA

Escrita per -

Mapa amb les zones agricultores gregues
A l'Antiga Grècia hi havia una pagesia liderada per l'aristocràcia.
La majoria seguien una estratègia entorn a la minimització del risc de la fam, ja que venien dels anys foscos(de decadència).
De les terres se n'extreia el màxim possible, tot i el cicle domèstic/familiar que duien a terme els pagesos estava basat en la autosuficiència, les terres aconseguides s'explotaven al màxim.
Cada propietari, segon el terreny del que disposava feia servir unes tècniques i estratègies agricultores diferents, això marcarà la diferencia entre les propietats i les riqueses de cada territori i en front això es notarà que els avenços tecnològics també discreparan molt depenen de les zones.
Els pagesos que disposaven d'entre 3 i 6 hectàrees podien utilitzar la ma d'obra familiar, pròpia, i normalment es servien d'un parell de "dependents" i una junta de bous. I els que disposaven d'entre 1 i 8 hectàrees, contemplant la possibilitat de tindre menys hectàrees, solien treure molt més benefici que els anteriors i aprofitaven molt més la terra utilitzant la "força animal", per aconseguir això tenien però que treballar primer la terra a mà per preparar-la correctament.
Pintura que representa el treball al camp a l'antiguitat.
PROPIETAT
En aquella època la propietat de les terres funcionava aparti de l'alineament, el qual principalment provenia dels pobles, comunitats grangeres i famílies. Cada una d'aquestes comunitats disposava de la terra que posea i era una propietat inalienable de cara a altres comunitats, menys per la pròpia comunitat, la qual podia distribuir la seva terra/propietat lliurement sempre i quan fos entre membres de la mateixa comunitat. Més endavant les propietats alineades, degut a l'aparició de les póleis, podran ser transmeses entre diferents propietaris per: donació, endeutament, venta, i altres. I això continuarà així fins a l'edat clàssica on es comença a permetre que hi hagi propietats individuals, privades.
Segons l'escrit "Treballs i Dies" d'Heríode

Àlex Pujalt
1r Batx

Comentaris

Angie Pérez ha dit…
En la teva entrada hi ha un clar exemple d'emprenedoria i gent amb capacitat de veure més enllà del que tenen en el moment ja que, aquells qui tenien més eren els més conscients de que potser aquelles terres no serien seves sempre i per això deixaven descansar la terra, al contrari dels primers, que l'explotaven fins al màxim. També parles del naixement de la propietat privada, individual, molt important en l'actualitat, en la societat capitalista.
25 d’octubre del 2017, a les 12:01
Nora Prado ha dit…
Amb sembla molt interessant el que has explicat dels pagesos, ja que el contrari que avui en dia ells aprofitaven la terra el màxim com molt bé has dit tu. A part podem veure un clar exemple que la tecnologia no arriba a la mateixa hora a tots els lloc.
molt interessant el teu article!
26 d’octubre del 2017, a les 11:57
Unknown ha dit…
Bona entrada! Parlem del que ens ha portat l'època grecoromana, però no sabem en quines cicumstàncies vivien, i saber-ne més sempre és interessant. També veiem com necessitaven i explotaven totes les terres, cosa necessària ja que no viven en grans condicions.
27 d’octubre del 2017, a les 12:50
Anònim ha dit…
L'explotació de la terra és vital pel conreu de terres, però fins i tot tal com has dit tu l'explotaven fins al límit. Això ens fa pensar amb èpoques més recents com l'Edat Mitjana, una època quan les necessitats eren extremes i els pobres havien d'alimentar nobles, esglésies i ells mateixos, cosa que feia que no només s'explotavés fins el límit la terra sinó que es convertís en una terra improductiva.
27 d’octubre del 2017, a les 13:14
Unknown ha dit…
Molt interessant, podem observar clarament que en aquella epoca era de les poques cosses que podies fer per poder viure, potser no amb les millors condicions però si lo suficient. Crec que el tema que has escollit es molt bo ja que es un de les principals preguntes que et faries si parlessis sobre el treball en aquella epoca.
15 de novembre del 2017, a les 11:54
Helena ha dit…
De la matixa manera que a l'Edat Mitjana, les condicions en què treballaven no eren les més òptimes, és treballava just per subsistir. D'altra banda molta gent moria de fam degut als seus escassos recursos per a sobreviure. Sí que realment la terra necessita descansar i no ser explotada fins al límit com molt bé expliques en un inici. Molt diferent en el capitalisme, on les terres son de propietat privada i s'utilitza el sistema de conreu anomenat Norfolk.
17 de novembre del 2017, a les 23:15
Bruna Villegas ha dit…
Els pagesos a l'època grecoromana veiem que utilitzaven les terres al màxim, és a dir, les explotaven. Això ho feien degut a que havien d'alimentar-se no només a ells mateixos, sinó que també a d'altres. A més, les terres no eren seves sinó dels nobles terratinents. Bona entrada!
14 de gener del 2019, a les 10:49
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació