EL CALENDARI ROMÀ
Antigament el calendari de Ròmul incloïa deu mesos lunars, del març al desembre, amb un total de 304 dies. Sis d'aquests mesos tenien 30 dies i els altres quatre 31. Entre el desembre i el començament de l'any següent quedava un temps que no corresponia a cap mes, durant el qual no es feien tasques agrícoles.
Per indicar els dies de cada mes els romans utilitzaven tres dates:
- Kalendae,-arum, les calendes eren el primer dia de cada mes.
- Nonae, -arum, les nones eren el cinquè dia de cada mes excepte els mesos Març, Maig, Juliol i Octubre que era el dia setè.
- Idus, -uus, els idus eren el tretzè dia de tots els mesos, menys Març, Maig, Juliol i Octubre que era el quinzè.
Els mesos del calendari eren:
- Martius - dedicat a Mart, quan començava la campanya militar
- Aprilis - dedicat a Afrodita, deessa de l'amor i la bellesa
- Maius - dedicat a Maia deessa de la fecunditat i de la primavera
- Iunius - dedicat a Juno, l'esposa de Júpiter
- Quintilis - es canvià a Iulius en honor a la mort de Juli Cèsar, ja que era el mes que va néixer.
- Sextilis - va passar a ser Augustus perquè es va dedicar a l'emperador August.
- Septembris
- October
- November
- December
 |
| Els mesos romans gravats |
Però al cap d'un temps Numa, segon rei de Roma successor de Rèmol, va afegir dos mesos més al final per tal que el calendari romà s'ajustés al cicle lunar. Gener i Febrer. Gener (Ianuarius) estava dedicat al déu Jano, déu de les portes, els començaments i dels finals. I Febrer (Februarius) dedicat a Februus déu de la purificació. Que després van ser posats a principi d'any.
Aquesta reforma, va fer que l'any tingués 354 dies, tot i que es va afegir un dia més, perquè els romans eren supersticiosos i creien que els nombres parells portaven mala sort.
Tot i així faltaven 11 dies respecte l'any solar, i Numa va ordenar que a partir del 432 aC, s'afegís un mes de 22 o 23 dies cada dos anys.
Al 46 aC, Juli Cèsar afegí els onze dies que faltaven per arribar a 365, i els va distribuir entre els set mesos que tenien 29 dies. També va ordenar que cada 4 anys s'havia d'afegir un dia més. Això és perquè quedaven sis hores acumulades cada any, i que un cop juntes generaven un dia.
L'última reforma que es va fer al mes de febrer va ser perquè el mes dedicat a August tingués la mateixa importància que el mes dedicat a Juli, es va treure un dia de Febrer, i va passar a l'agost.
L'última reforma que es va fer al mes de febrer va ser perquè el mes dedicat a August tingués la mateixa importància que el mes dedicat a Juli, es va treure un dia de Febrer, i va passar a l'agost.
Èlia Vilà
1r Batx
Comentaris
És curiós això, feien calendaris a través de la mitologia, o sigui el nostre calendari està fet a través de la mitologia. Molta gent no ho sap això i crec que tothom hauria de saber.
Bona entrada, Èlia!
Personalment, trobo extraordinari que persones de fa més de dos mil·lennis fossin capaços de crear tals calendaris amb els mesos, els quals hem rebut directament d'herència.
Vist amb els nostres ulls, pot semblar molt fàcil crear un calendari, sobretot perquè tenim l'ajuda dels fenomens meteorològics i altres aspectes del planeta; però si ens posem en aquella època, realment devia ser tan fàcil?