SANTA APOL·LÒNIA D'ALEXANDRIA

Escrita per -
Santa Apol·lònia va ser una més del grup de verges màrtirs que van patir a Alexandria (Egipte) durant un aixecament local contra els cristians, abans de la persecució de Deci. Va ser martiritzada mitjançant l'extracció  violenta de tots els seus dents, i per aquest motiu, és considerada la patrona de l'odontologia.

Apol·lònia, representada amb unes pinces
Santa Apol·lònia, va néixer a Alexandria, als voltants de l'any 200, en una família de classe alta. Es diu que els seus pares eren pagans, i per això, li van posar de nom Apol·lònia, en honor al Déu Apol·lo.
Va tenir una educació molt bona i va poder visitar la Biblioteca d'Alexandria regularment.
Als 16 anys, va ser batejada al cristianisme i va dedicar la seva vida a predicar les ensenyances bíbliques, tot i que va ser difícil, ja que vivia en una societat politeista.

En aquella època, l'emperador romà Marc Aureli Antoni Cassià, va ordenar l'extermini dels joves d'Alexandria ja que per un rumor es pensava que anaven en contra seu. Apol·lònia se'n va adonar a temps i va salvar els seus companys. 

En temps de l'Imperi Romà, sota el règim de l'emperador Filip l'Àrab, hi van haver diverses persecucions  als cristians, en les quals es practicaven tortures i assassinats que van generar molts màrtirs catòlics, que preferien la mort abans de renunciar la seva fe cristiana.

A Apol·lònia, després d'una forta pallissa, la van agafar per què renunciés a la seva fe i blasfemés. Però ella no va sucumbir i van acabar destrossant-li la boca. Davant les amenaces de cremar-la viva, ella va sol·licitar que la deixessin anar per pronunciar les seves últimes paraules. 

Home arrencant les dents a Apol·lònia

Després de confirmar la seva fe per Crist, va sostenir que el seu martiri serviria per ajudar a les persones amb mal als queixals, i així, va suggerir que aquestes persones la invoquessin per intercedir davant el Totpoderós. Posteriorment, a l'any 249 D.C, es va llançar a les flames, però com que no moria, la van acabar degollant.

 Èrica Palomares
1r Batx

Comentaris

Júlia Rama Vilaró ha dit…
Oh Erica! Mai n'havia sentit a parlar, ni tant sols em sonava el nom. M'ha agradat molt. Genial.
12 de febrer del 2015, a les 12:48
Anònim ha dit…
L'entrada m'ha agradat molt. Trobo molt violent que li arrenquessin les dent. No sabia res sobre aquesta història. Molt bona entrada Èrica.
12 de febrer del 2015, a les 12:54
Anònim ha dit…
M'ha semblat molt interessant, però és molt cruel que li arrenquessin les dents...
12 de febrer del 2015, a les 12:57
Sara ha dit…
És una entrada molt interessant, però m'he quedat molt sorpresa del que va fer l'emperador Filip d'Àrab, i de la manera que van respondre les altres persones davant la seva amenaça, és a dir de preferir la mort abans de perdre la fe cristiana.
Però m'ha agradat molt.
20 de febrer del 2015, a les 8:27
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació