EL MITE D'EUROPA

Zeus, un déu molt conegut per les seves diverses aventures amoroses, aquest cop posa l'ull en una bella jove, anomenada Europa. Era un princesa Fenícia, filla d'Agenor i Telefassa. La seva història comença quan un dia mentre Europa collia flors, Zeus la veié, i ell en el moment s'enamorà bojament.
El rapte d'Europa,
Gustave Moreau
Zeus, per conquistar-la es va transformà en un brau blanc i s'hi va apropar. Europa, quedà meravellada de veure aquell magnífic brau d'una pell fabulosament blanca. 

Quan la princesa s'hi acostà per acaronar-lo, el brau la va fer puja damunt del seu llom i fugí al mar. Després la retornà a la platja, però no a les costes fenícies sinó que a les de l'illa de Creta. Quan van arribar, el Déu li va revelà la seva identitat i feren l'amor. I d'aquest romanç nasqueren MinosRadamant,
SarpedóZeus va cedir-li la princesa a Arteri, el rei de Creta, i es casaren. Quan Europa va morir li van ser concedits uns honors divins i el toro en el qual Zeus s'havia convertit.





El rapte d'Europa,
Valentín Serov
Quan van comunicar a Agènor que havien raptat la seva filla, va ordenar al seus fills que l'anessin a busca i que no tornessin sense la seva germana. Tots els germans la van anar a buscar , però cap la va trobar. Llavors els germans, van decidir no tornar a Fenícia.
Com a curiositat, el continent europeu s'inspirà amb aquest mite del rapte d'Europa i la fugida cap a Creta per donar-li el nom al continent.
Molts artistes han representat amb pintures aquest mite i de diverses maneres, com Picasso, Rubens, Veronés, Botero i molts més. Aquí us deixo un vídeo de moltes altres obres d'art que representen aquest mite.





Judit Font
1r Batx

Comentaris

Que bé Judit. Jo ja en sabia perquè fa uns anys ho vaig tractar a classe, però m'ha fet molta gràcia la vinyeta que has posat al final. Genial.
Unknown ha dit…
Hola, Judit, aquest mite ja l'havia estudiat jo! És molt interessant la forma en que Zeus es converteix per seduir a Europa.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES