LA FAMÍLIA A ROMA

La família romana era formada per totes les persones que vivien a la casa, que estaven sotmeses a l'autoritat del pater familias. Els fills i les filles passaven a ser de la família quan el pare, al cap de 8 o 9 dies del naixement de l'infant, l'agafaven en braços com a símbol de reconeixement.

La Gens

A Roma hi va haver uns grups socials de grau superior a la família: les gentes. Cadascun d'aquests consideraven descendents d'un avantpassat comú, motiu pel qual tots tenien un mateix nomen gentilici. Els membres d'una gens compartien unes mateixes terres i uns actes de culte propis. L'autoritat era exercida normalment pel cap de família de més edat.

Relleu sepulcrat de L.Vibius i la seva família

La Família

Era formada per un conjunt de persones que vivien sota l'autoritat d'un pater familias. Era integrada pel pare, la mare, els fills i els esclaus propis. Fins al final de la República, si una filla es casava, passava automàticament a formar part de la família del marit; en canvi, quan es casava un fill, aquest, juntament amb la seva esposa i el fills (quan en tenien), continuava pertanyent a la família del pare.

El pater familias era el cap de la família (membre sui iris) i tenia un poder sense límit sobre la resta de membres de la família. El poder que exercia sobre els fills s'anomenava patria potestas. Aquest poder consistia en un seguit de drets que, si bé es van suavitzar amb el pas del temps, no van deixar d'estar mai vigents. Eren els següents:

• El dret de vida i mort: És a dir, el pater podia disposar lliurement de la vida dels fills: quan naixien, si ho volia, els podia abandonar o deixar-los morir, o no reconèixer-los com a fills propis.
• El dret de venda: El pare podia vendre els fills com a esclaus si tenia necessitats econòmiques.
• El dret de exoneració de responsabilitats: Un fill que hagués comès algun acte il·lícit contra algú podia ser lliurat a la persona perjudicada.
• El dret de possesió i ús de béns patrimonials: Els fills no podien ser titulars de béns patrimonials fins a la mort del seu pare. Per això el pater podia fer l'ús  que volgués de qualsevol d'aquests béns.
• El dret de desheretar els fills: Habitualment, el pare repartia l'herència entre tots els fills i filles solteres i vídues. En cas de conducta inadequada dels fills, el pare els podia privar de l'herència.

El pater familias també tenia tenia uns deures o obligacions. Per exemple, havia de garantir la continuïtat de la família i procurar-li els béns materials necessaris per la subsistència; també havia de vetllar per la pervivència i la realització correcta dels cultes familiars.

En la vida familiar, la dona tenia encomanades, bàsicament, tres tàsques: tenir cura de la casa, donar a la llum els fills i criar-los, i confeccionar la roba dels membres de la família. A les famílies benestants, el mater familias solia tenir l'ajuda d'un bon nombre d'esclaus i d'esclaves per fer les activitats domèstiques.

La dona romana no tenia els mateixos drets que l'home, estava discriminada. Aquesta discriminació es feia palesa en aquestes restriccions:

• La seva infantesa era molt breu. Acostumaven a casar-se a partir dels 12-14 anys. A més, tan sols cursava estudis primaris.
• No podia fer els oficis que es consideraven propis de l'home.
• Per poder casar-se necessitava el consentiment del patern i si tenia béns patrimonials aquests passaven a ser del sogre o el marit.
• Com a mater familias, no tenia cap poder sobre els fills. En cas de divorci, els fills es quedaven sempre a la família del pare.

Aquesta situació de discriminació de la dona no va impedir però, que aquesta tingués un cert respecte. Compartia amb el marit moltes responsabilitats familiars i actuava com a consellera en els afers importants. Algunes dones, fins i tot, van rebre una bona formació cultural.

Per als romans era molt important tenir fills, sobretot nens,a fi d'assegurar la continuïtat del nom familiar. Era mal vist, socialment, no tenir descendència, perquè s'hi veia un acte d'egoisme i un incompliment del deure comunitari.

Quan naixia, un fill havia de ser reconegut pel pare per poder entrar a formar part de la família. Aquest reconeixement es feia per mitjà d'una cerimònia senzilla. Els infants que no eren reconeguts pel pare, eren exposats en alguna cruïlla de carrers o a la sortida de la ciutat i eren abandonats a la seva sort.

Nou dies després del reconeixement(o vuit, si es tractava d'una nena), se celebrava una festa, en la qual es feia un sacrifici als déus i s'oferia un banquet als familiars. En aquesta festa es purificava l'infant, se li donaven uns noms i se li penjava al coll un petit estoig en forma de bola, la bulla.

Els nens romans rebien tres noms quan naixien: el praenomen, el nomen i el cognomen. El praenomen era com el nostre nom propi, el nomen s'aplicava a tots els individus que pertanyien a unan meteixa gens(les nenes romanes només tenien aquest nom) i el cognomen era el patronímic de cadascuna de les branques o famílies que integraven la gens.Per exemple, C. Porcius Cato, M.Porcius Laeca i M.Porcius Lacinus pertanyien a la gens Porcia, però formaven part de diferents famílies(Cató, Laeca i Lacini, respectivament).

En el supòsit d'un fill adoptat, aquest rebia els tria nomina del pare adoptiu i un altre sobrenom(agnomen) en record de la seva gens anterior.
En el cas de les nenes, que només tenien el nomen gentilici, quan eren unes quantes, s'acostumava a recórrer a un adjectiu o nom complementari per distingir-les.

Els fills, fins els 15-17 anys, i les filles, fins als 12-14 anys, restaven a la casa paterna, lliurats als jocs propis de l'edat i dedicats a formar-se. Quan acabaven l'etapa de la formació, els nois es treien la bulla i abandonaven la toga praexta, que substituïen per la toga virilis. Aquest canvi simbolitzava el l'entrada a l'edat adulta.

Bulla. Aquesta podia contenir fórmules màgiques perquè protegissin la nena fins a la boda i el nen fins al moment de rebre la toga viril

Elia Miravet
1r Batx