EROS I PSIQUE

Psique, segons la mitologia grega, va ser una princesa d’una bellesa extraordinària que va provocar la gelosia d'Afrodita, amb la qual arribà es podia comparar.

La deessa, enfadada, ordenà al seu fill, Eros encarregat de les fletxes de l’amor, que la fes enamorar de l'home més lleig i vil, però quan Eros la va veure s'oblidà de l'encàrrec i s’enamorà irresistible de Psique. Per mitjà d’un l'oracle, Eros li va fer creure que, efectivament, havia d'ésser lliurada en matrimoni a una criatura monstruosa.

Psique, sempre seguint les indicacions de l'
oracle, es presentà el dia que havien acordat al cim, on el Zèfir la va raptar per portar-la a un palau solitari apartat de la resta del món i allà el seu espòs, desconegut per a ella, la visitava a les fosques.

Rapte de Psique, William-Adolphe Bouguereau

Van viure feliços durant un temps, però ella encuriosida, va voler saber qui era aquell que tant l'estimava. Per això, preparà una espelma per il·luminar l'estança quan ell s'adormís per la nit i un punyal per si el seu espòs resultava ser un monstre, però, al arribar la nit i veure el seu espòs, no hi trobà cap monstre, sinó el déu més preciós, Eros.

Mentre ella l'admirava, una gota de cera calenta va caure sobre el pit d'Eros, que es despertà i, adonar-se que el seu secret havia estat descobert, fugí corrents i no va tornar mai més. Psique, desesperada, va voler reconciliar-se amb Afrodita, però la deessa només hi va accedir si Psique es posava al seu servei i era capaç de superar les proves més dures.

Eros i Psquie , Canova

Finalment, Afrodita l'envià a l'Hades a cercar la bellesa de Persèfone que estava dins d’una àmfora. També ho aconseguí, però quan en tornava amb l’àmfora sentí la curiositat i l’obrí. Llavors, va caure profundament dormida per l’eternitat, i allà hauria quedat si Eros, que encara la desitjava, no l'hagués trobada. El déu la va despertar amb les seves fletxes i la va portar a l'Olimp, on va demanar a Zeus que li concedís la immortalitat per poder-la tindre sempre amb ell com a muller. Zeus ho acceptà.

El mite de Psique, va influir molt a les religions místiques, ja que, simbolitza la superació de les proves i els patiments de l'ànima humana per aconseguir la immortalitat.

Creieu que realment servia per explicar la superació, o potser per mostrar la debilitat de les persones, davant de les temptacions, a diferència dels déus?


Andrea Padilla
2n Batx

Comentaris

mireia ha dit…
oh! Eros i Psique, una de les històries que més m'agraden i alhora, una de les obres d'història de l'art que més maca em sembla, i segur, que és per la història que s'amaga darrere.
Jo penso que la història servia per explicar la debilitat de les persones enfront dels déus. Ja que tot i que actualment no seria gaire creible pensar així, aleshores sí, perquè creien molt en els déus i en la influència que aquests tenien sobre els humans.

Mireia
Anahi ha dit…
Coneixia l'estàtua però no tenia ni idea del mite. Volia buscar-lo quan poguès, però gràcies a aquesta entrada no fa falta.
Molt bona!!
Mireia Cutura ha dit…
Crec que a part de mostrar-nos la superació de Psique, també ens mostra com la gent tenim debilitats i curiositats davant les temptacions que trobem a la vida.
Realment és una història molt bonica!
Aina ha dit…
Jo crec que demostra la debilitat de les persones devant de les temptacions, perque per sentir curiositat Psique va perdre el que estimava i va anar a reconcialiar-se amb Afrodita, però que en una prova es torni deixar sefuir per la curiositat això se'n d'una persona que no aprèn mai. Bona feina!
abigail ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Adrià ha dit…
És un mite molt bonic, i mostra la debilitat humana en vers a les temptacions, ja que Psique necessita saber qui és l'home que té al costat i la seva curiositat fa que aquest marxi, tot i que més tard anirà fins a l'Hades.

Bona entrada!
naual.T ha dit…
La històaria és molt maca i per suposat m'agrada que tingui un final feliç. Per part de la teva pregunta jo penso que pot ser superació o debilitat segons el tipus de pensament de cada persona, o considerar que els dos comparteixen la mateixa importància dins el mite. Com dius la religió va destacar la superació perquè possiblement en relació amb les seves creençes aquell era el punt que més volien destacar i van deixar de banda altres, nosaltres ara que som d'una época més ''moderna'' encara que no vulgui dir que no creiem en la religió, possiblement ens basarem en la segona opció ja que és la que mes entenem o refelexem en la història. Però jo personalment crec que marca la superació.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES