LES LLENGÜES CLÀSSIQUES I LES TIC

Escrita per -
Molts ètims grecs i llatins han estat utilitzats per a crear neologismes al llarg del segle XX i en l’actual per tal de denominar noves realitats que la comunitat científica i la tecnològica han anat desenvolupant. Alguns exemples són…

->Cibernètica: terme utilitzat l’any 1948 pel matemàtic Norbert Wiener pels seus estudis sobre els fluxos d’informació, en éssers vius i en màquines. Aquest neologisme prové del grec kybernetikos (Pilot d’una nau). Posteriorment, s’han creat termes derivats amb un valor semàntic restringit al món de la tecnologia informàtica com per exemple: ciberespai, cibercafès, ciberpolicia, cibersexe, etc.

->Emoticona: en la dècada dels anys vuitanta del segle XX, es va crear un sistema sencill per a classificar missatges electrònics: :) identifica un escrit simpàtic. Aquest sistema ha desenvolupat una gran combinació de símbols. El neologisme que designa aquest sistema de comunicació prové de la unió d’una paraula llatina, emovere (posar en moviment) i una de grega, eikón (imatge).


Aquests són alguns dels neologismes que jo he trobat. Vosaltres en sabeu algun?

Mireia Vidal
2n Bat

Comentaris

Unknown ha dit…
Ara així en fred no en sé cap, però son curiosos aquests dos termes..
24 de maig del 2011, a les 12:56
Mireia Cutura ha dit…
Ara mateix no en sé cap, però segurament n'hi haurà molts més que desconeixem el seu orgien.
Bona feina :D
24 de maig del 2011, a les 15:13
Pol ha dit…
No n'en se cap. Cada dia amb sorprenc més sobre l'antiga grecia i els llatins, perquè ens ajuden molt a posar-li nom a les coses. No se que fariam si ells no vessin viscut!

Bona entrada!
27 de maig del 2011, a les 9:43
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació